Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Khalistan

Bandera del Khalistan

El Khalistan (panjabi: ਖ਼ਾਲਿਸਤਾਨ, Khālistān) és una proposta de nació o pàtria sikh a l'estat del Panjab que es troba actualment sota administració índia. El 31 d'octubre del 2021 es va dur a terme un referèndum internacional i no vinculant per a la independència del territori, impulsat principalment per l'entitat amb seu estatunidenca Sikhs for Justice.[1]

Història

Als anys setanta i vuitanta, començà un moviment secessionista a l'estat d'indi del Panjab amb l'objectiu de crear l'estat sobirà sikh del Khalistan. Amb el suport de molts panjabis, immigrants sikhs i refugiats arreu del món, així com de l'Agència d'Intel·ligència del Pakistan,[2][3] el moviment visqué el seu apogeu durant mitjans dels anys 80 sota el lideratge de Jarnail Singh Bhindranwale qui, juntament amb alguns seguidors, van anar a defensar el Temple Daurat d'Amritsar. Després de la mort de Bhindranwale i de molts dels seus seguidors i visitants del Harmandir Sahib a l'Operació Estrella Blava, [4] i la massacre antisikh de 1984 a Delhi, el moviment perdé força, sobretot per la pèrdua de suport popular. El moviment també va dificultar la inversió econòmica i va dur el Panjab a un estat d'anarquia. El moviment va ser contrarestat per l'Armada Índia i la Policia del Panjab.

Després de les bombes al vol Air India 182, que se saldaren amb la vida de 329 civils canadencs a la costa del sud d'Irlanda el 1985, un dels pitjors atacs terroristes a l'aviació abans de l'11 de setembre, el suport envers el Khalistan es veié força minvat. Els processats per aquells fets foren acusats de terroristes separatistes sikhs. Inderjit Singh Reyat fou sentenciat a deu anys després de declarar-se culpable d'homicidi el 1989.[5] Ripudaman Singh Malik i Ajaib Singh Bagri van ser declarats innocents per manca de proves admissibles i foren conseqüentment deixats en llibertat.

Alguns grups que donen obertament suport a la creació de Khalistan, han estat sota vigilància al Regne Unit.[6]

Geografia

Segons el lloc web del Khalistan:

L'extensió del Khalistan inclourà els actuals territoris indis del Panjab, Haryana, Himachal Pardesh i el riu Ravi a l'oest i el riu Jamuna a l'est seran les fronteres entre el Khalistan i el Pakistan i el Khalistan i l'Índia respectivament. Al nord part de l'Himàlaia i al sud part del desert Thar seran els límits geogràfics del Khalistan.[7]

Referències

  1. «La comunitat sikh promou un referèndum d'independència sobre el Panjab». Vilaweb, 31-10-2021. [Consulta: 31 octubre 2021].
  2. Jaffrelot, Christophe. A History Of Pakistan And Its Origins. Anthem Press, 2004, p. 127 (Anthem South Asian Studies). ISBN 978-1843311492. 
  3. Shah, Mehtab Ali. The Foreign Policy of Pakistan: Ethnic Impacts on Diplomacy, 1971-1994. I.B.Tauris, 1997, p. 23. ISBN 978-1860641695. 
  4. «Operation Blue Star: India's first tryst with militant extremism» (en anglès). DNA India, 05-11-2016. [Consulta: 29 octubre 2017].
  5. Sentencing Inderjit Singh Reyat
  6. «Proscribed terrorist groups | Home Office». Homeoffice.gov.uk. Arxivat de l'original el 2007-03-01. [Consulta: 12 novembre 2008].
  7. «Khalistan.net - Khalistan the New Global Reality». Khalistan.net. Arxivat de l'original el 2009-01-06. [Consulta: 12 novembre 2008].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9