Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Karlstad

Plantilla:Infotaula geografia políticaKarlstad
Imatge
Tipusàrea urbana Modifica el valor a Wikidata
EpònimCarles IX Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 59° 23′ 15″ N, 13° 30′ 36″ E / 59.387471°N,13.50998°E / 59.387471; 13.50998
EstatSuècia
Comtatcomtat de Värmland
MunicipiKarlstad Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població69.615 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.214,22 hab./km²)
Geografia
Superfície3.144 ha Modifica el valor a Wikidata
Altitud64 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
2 juliol 1865incendi Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal65X XX Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic054 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkarlstad.se Modifica el valor a Wikidata
El monument de pau aixecat a la plaça major en el 50è aniversari de la dissolució del sindicat entre Noruega i Suècia.

Karlstad és un municipi a la Suècia centre-occidental amb la ciutat del mateix nom com a capital. La ciutat té 58.055 habitants i el municipi 82.096. Se li va concedir una Carta Reial el 1584. Al segle xvii era la seu d'una diòcesi de l'Església de Suècia. Avui té una universitat i un aeroport internacional menor.

Geografia

El municipi té un terreny variable entre illes i illots i la ciutat de Karlstad s'ha construït en un delta de riu a la costa nord del llac més gran de Suècia, el llac Vänern. Té el segon port de llacs més gran al país després de Västerås.

Història

A l'illot més gran de Karlstad, hi havia un lloc anomenat Tingvalla en l'edat medieval, que tenia arrels vikingues abans del segle xi. També s'utilitzava com a mercat.

Estàtua de Carles IX a Karlstad.

Karlstad va rebre els privilegis de ser considerada ciutat el 5 de març de 1584 pel duc suec Carles, que més tard es coronaria rei i passaria a ser Carles IX de Suècia. La ciutat també va obtenir el seu nom del rei (literalment, Karlstad vol dir la ciutat de Carles). El duc també va concedir a Karlstad els drets com a capital governamental de la regió i li donà una quantitat substancial de territoris.

A més a més, el duc també va construir la seva pròpia mansió a la ciutat, que s'atribueix a Kungsgården (La mansió del Rei). En el seu lloc, Christian Haller hi va construir una catedral els anys 1724-1730.

Karlstad ha patit greus incendis quatre vegades. Després de l'últim incendi el 2 de juliol de 1865, només en romangueren l'església i unes quantes cases. Posteriorment, es reconstruí amb carrers amples envoltats d'arbres.

Karlstad és a la xarxa principal del ferrocarril que connecta Oslo, la resta de Noruega i Estocolm.

El sol i Sola

Sola i Karlstad.

Karlstad oficialment utilitza un sol com a símbol d'ençà de l'any 2000. Representa el temps assolellat de Karlstad (que sovint es considera entre les cinc ciutats amb més hores de sol per any a Suècia), així com Sola, el nom d'una cambrera famosa a Karlstad al final del segle xviii. Presumptament, també significa la calidesa dels habitants de Karlstad. Actualment, l'escut d'armes no s'utilitza en cap context oficial.

Llocs d'interès

  • Un museu de natura.
  • Un museu d'història.
  • Herrgård Alsters, la casa senyorial natal de Gustaf Fröding.
  • La catedral construïda el 1730.
  • Una pista de gel interior, expandida el 2002 per oferir els Campionats Mundials d'Hoquei sobre Gel.
  • Jardins botànics.
  • El pavelló maso on es mantingueren les negociacions per a la dissolució de la unió entre Suècia i Noruega el 1905.
  • Una pedra rúnica: una de les quatre que hi ha a Värmland.

geu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9