Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Karl Bartsch

Plantilla:Infotaula personaKarl Bartsch
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Karl Friedrich Adolf Konrad Bartsch Modifica el valor a Wikidata
25 febrer 1832 Modifica el valor a Wikidata
Szprotawa (Polònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1888 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Heidelberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Rostock
Universitat de Halle
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Heidelberg
Universitat de Breslau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Rostock
Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Heidelberg
Universitat de Rostock Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Karl Friedrich Adolf Konrad Bartsch (Sprottau, Silèsia (actualment Szprotawa, a Polònia), 25 de febrer de 1832 - Heidelberg, 19 de febrer de 1888) fou un germanista i romanista alemany, fundador del primer institut de germanística en una universitat alemanya.

Vida

Karl Bartsch va estudiar a l'institut catòlic de Gleiwitz i després al de Breslau. Des de 1849 estudià a la Universitat de Breslau, on seguí estudis de filologia clàssica però també assistí a les classes del germanista Karl Weinhold. El 1851 es traslladà a la Universitat de Berlin on assistí als cursos de Wilhelm Grimm i Heymann Steinthal. El 1853 llegí la tesi doctoral (De veteris theodiscae linguae praesertim Otfridi arte metrica) a la Universitat de Halle an der Saale. Després de pensar a ser actor i intentar aconseguir una plaça de funcionari, acceptà l'oferta de fer un viatge d'estudis per les biblioteques de Paris, Londres i Oxford per copiar manuscrits trobadorescos. En tornar, fou professor particular en la família d'un baró, però el 1855 ocupà el lloc de curador de la Biblioteca del Germanisches Nationalmuseum a Nuremberg, aleshores recentment creat.

El 1858 es mudà a Rostock, on fundà, en el mateix any, el primer institut de germanística en una universitat alemanya. En aquesta universitat fou rector per dos anys.[1] Després acabà la seva carrera, des de 1871 fins a la seva mort, pocs dies abans de complir els 56 anys, a la Universitat de Heidelberg.

Fou editor de la revista Germania de 1869 a 1877.[2]

Obra

Bartsch fou un germanista i romanista que dedicà la seva recerca a l'estudi i edició de les obres de la literatura medieval en els dos àmbits (tant alemany antic i mig, com francès, italià i occità medievals). Fou editor de lírica germànica medieval (de Minnesänger com Walther von der Vogelweide); edità el cantar dels Nibelungs així com altres obres de la literatura alemanya medieval (com la novel·la Parzival und Titurel de Wolfram von Eschenbach).

Pel que fa a l'occità, el seu principal tema d'estudi en la romanística, publicà ja de jove un Provenzalisches Lesebuch (1856), que després reedità convertida en una Chrestomahie provençale (1868), i Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Literatur (1872), que establí moltes bases de l'estudi de la literatura trobadoresca, per exemple, l'inventari i siglació de cançoners. Fou editor del trobador Peire Vidal (Peire Vidal's Lieder, Berlin, 1857). Reedità Die Poesie der Troubadours i Leben und Werken der Troubadours de Friedrich Diez.

Pel francès publicà Chrestomathie de l'ancien français (1866) i Altfranzösische Romanzen und Pastourellen (1870).

També publicà una traducció de la Commedia de Dante.[3]

El seu nom també és conegut perquè va ser el primer a descriure l'evolució històrica del gal·loromànic que porta el seu nom: llei de Bartsch.

Altres publicacions

Vegeu les publicacions al catàlegs de biblioteques

Referències

  1. Catàleg de professors de la Universitat de Rostock: http://cpr.uni-rostock.de/metadata/cpr_person_00002231
  2. Les dades biogràfiques estan principalment extretes de la Allgemeine Deutsche Biographie (citada a enllaços externs).
  3. Les referències a les publicacions estan extretes dels catàlegs de biblioteques mencionats a " Altres publicacions".

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9