Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Karagöz i Hacivat

Karagöz i Hacivat
Espectacle de Karagöz, en 2007

Karagöz (en turc, literalment, ‘ull negre’) o ombres xineses turques és el teatre d'ombres tradicional de Turquia. El nom correspon a un dels dos personatges principals, Karagöz i Hacivat.

L'argument de les obres sol consistir a contrastar tots dos personatges: Karagöz representa un home illetrat, senzill, proper al públic, mentre que Hacivat pertany a una classe social més culta i s'expressa en turc otomà fent servir figures literàries i termes poètics.

En un origen aquest tipus de teatre es feia durant l'època del Ramadà, quan va esdevenir força popular a Turquia. Avui dia, però, ha esdevingut una mena de teatret per a nens.

Història

L'origen del Karagöz no és prou conegut. Alguns sostenen que les primeres obres van celebrar-se per al soldà Selim I a Egipte, després de conquerir-lo el 1517, però segons l'escriptor Evliya Çelebi aquestes obres ja es representaven des de l'època de Baiazet I. Ja entrat el segle xvi, el gran Muftí Mehmet Ebussuud el-Imadi va emetre un permís per poder representar obres del Karagöz.

Karagöz i Hacivat van inspirar-se en dos treballadors que haurien entretingut els seus companys durant les obres de la mesquita de Bursa durant el regne d'Orhan. Van ser executats pel retard que va ocasionar en la construcció, però van esdevenir herois populars. Una de les versions de la llegenda diu que un de llurs companys va fabricar titelles per representar-los en escena.

El personatge de Karagöz sovint es representa com un home trampós, obscè i fins i tot violent. Els altres personatges tradicionals d'aquest tipus d'obres són el borratxo Tuzsuz Deli Bekir, representat sempre amb una ampolla de vi, el personatge de coll llarg Uzun Efe, l'opiòman Kanbur Tiryaki, sempre amb la pipa, el nan Altı Kariş Beberuhi, l'idiota Denyo, el malbaratador Civan i la desvergonyada Nigâr. De vegades també hi intervenen altres personatges, com ballarins, jinns, estrangers, un àrab que no parla turc, una minyona negra, un guardià albanès, un doctor grec, un armeni, un jueu, un persa...

Enllaços externs

  • (francès) Karagöz en francès
  • (turc) Karagöz tradicional
  • (anglès) Pàgina sobre el Karagöz Arxivat 2015-12-10 a Wayback Machine.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9