Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kao

Plantilla:Infotaula geografia políticaKao
Imatge
Tipusmuntanya, illa i estratovolcà Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 19° 40′ S, 175° 01′ O / 19.67°S,175.02°O / -19.67; -175.02
EstatTonga
Entitat territorial administrativaPangai, Tonga Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície11,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura3,2 (amplada) × 5,2 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.030 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Kao (antigament transcrit com Oghao) és una illa formada per un volcà que es troba a l'oest del grup Ha'apai, al regne de Tonga, a 5 km al nord-est de Tofua i a 160 km al nord de Tongatapu.

L'illa té una forma cònica simètrica que s'eleva des del mar amb un angle constant de 35º fins al cim de 1.046 m d'altitud. És el punt més alt de Tonga.[1] En el petit cràter hi ha un llac d'aigua fresca. La superfície total és d'11,6 km².

Va ser descoberta, el 1774, pel capità James Cook.[2] La darrera erupció confirmada va tenir lloc el 1874.[3]

Referències

  1. «Kao - Peakbagger.com». [Consulta: 6 abril 2024].
  2. «July - September 1774» (en anglès americà). [Consulta: 6 abril 2024].
  3. «Global Volcanism Program | Kao» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2024].
Portal:Polinèsia Illes de Tonga Bandera de Tonga
Grup Niuas: Niuafoʻou | Niuatoputapu | Tafahi
Grup Vavaʻu: Hunga | Kapa | Pangaimotu | ʻUtungake | Vavaʻu
Volcans: Fonualei | Late | Lateiki | Toku
Grup Haʻapai: Lifuka | Kotu | Nomuka
Volcans: Fonuafoʻou | Kao | Tofua
Grup Tongatapu: ʻAta | ʻEua | Minerva | Tongatapu
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9