|
Kadaif
 El kadaif, kadayıf (turc), kataifi, kadaifi (grec κα(ν)ταΐφι), knāfeh, kunāfah o kunfeh (àrab كنافة) és un tipus de fideu molt fi (com vermicelli o capellini) usat per preparar dolços i postres. OrigenEl kunāfah va sorgir a la ciutat palestina de Nablus[1] i des d'allí es va estendre a la resta de Palestina i als països veïns. Ha estat present des de fa molt a Egipte[2][3] i el Llevant. També ha estat unes postres de la cuina otomana en l'est del Mediterrani i els Balcans. Elaboració El kunāfah es fa deixant caure fils fins de pasta de farina i aigua sobre una planxa giratòria calenta, de manera que s'assequin formant brins llargs. Aquests fils es recullen llavors en feixos.[4] Els fils s'usen per fer dolços de diverses formes (tubs o nius), farciments sovint amb fruita seca trossejada, com els usats per la baklava. El kadaif per a postres es fa amb una capa de kadaif, un farciment de fruita seca i una altra capa de pasta. Es pinta amb mantega fosa, es forneja fins que queda daurat i es remulla en almívar o mel. De vegades s'usa en la cuina de fusió per elaborar pastissos salats. A Turquia, s'empra solament massa kadayıf per elaborar el künefe. El kadayif no s'enrotlla sobre el formatge, sinó que es posa entre dues capes. Es cuina en petites plaques de coure, servint-ho molt calent en almívar amb kaymak i festucs o nous. La ciutat de Nablus en Palestina és especialment famosa per la seva kunāfah, farcit de formatge nabulsi i amb un paper central en la gastronomia de Palestina.[5] Variants Referències
Vegeu també A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kadaif |
||||||||||||
