Kôhî jikô
Kōhī Jikō (珈琲時光), comercialitzada internacionalment com a Café Lumiere, és una pel·lícula dramàtica japonesa de 2003 dirigida pel director taiwanès Hou Hsiao-hsien. La pel·lícula és un homenatge al director de referència de Hsiao-hsien, Yasujirō Ozu. Va ser presentada en el festival commemoratiu del centenari del naixement d'Ozu i va ser nominada al Lleó d'Or a la 61a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[1] ArgumentLa història gira al voltant de Yoko Inoue, una jove japonesa que investiga sobre el compositor taiwanès Jiang Wen-Ye, el treball del qual apareix en la banda sonora. L'esposa i filla japoneses del difunt compositor també fan aparicions com elles mateixes. Repartiment
RecepcióKôhî jikô es va situar al 98 de les millors pel·lícules de la Slant Magazine dels anys 2000.[2] El 2019, el director Steve McQueen la va nomenar com la millor pel·lícula del segle XXI, descrivint-la com "[una] pel·lícula que passa sense que ho sàpigues."[3] Referències
Enllaços externs |