Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Julio Godio

Plantilla:Infotaula personaJulio Godio
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata
La Plata (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 2011 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional de La Plata Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, sociòleg, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional de La Plata Modifica el valor a Wikidata
Interessat enPeronisme Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
Estudiantes La Plata

Julio Godio (La Plata, 1939 - Buenos Aires, 20 maig de 2011) va ser un sociòleg i historiador argentí, especialista en temes sindicals i moviment obrer, considerat «una figura intel·lectual clau» dels estudis sobre el moviment obrer argentí.[1]

Biografia

Fill d'una família de socialistes italians i espanyols, va estudiar filosofia, sociologia i economia en la Universitat Nacional de La Plata, on va ser elegit president de la federació estudiantil el 1958, abans de fer vint anys. Els seus amics i companys d'estudis de llavors, Sergio Karakachoff i Osvaldo Papaleo, el van anomenar «Nikita» en al·lusió a l'aleshores primer ministre soviètic Nikita Khrusxov. Al mateix temps, va jugar futbol com punter dret a Estudiantes de La Plata, des de les inferiors fins a la primera divisió.

En la dècada del 1970 va haver de marxar a l'exili amenaçat pel grup terrorista d'extrema dreta «Triple A», establint-se a Maracaibo, Veneçuela. El 1984 va tornar a residir, encara que només parcialment a causa de les seves activitats a l'estranger, al seu país natal, on acabaria d'instal·lar-se definitivament el 1994.

Va ser investigador de la Universitat de Glasgow (Escòcia), de les universitats veneçolanes de Zulia i Central, i en les universitats argentines de Buenos Aires, Nacional de la Plata i Nacional del Comahue.

Íntimament vinculat al moviment obrer argentí i llatinoamericà, es va exercir com a investigador en diverses universitats de l'Argentina i l'estranger abans de complir funcions per l'Organització Internacional del Treball entre 1986, i 1996 a ACTRAV (Oficina per a les Activitats dels Treballadors).

Va ser autor de diverses de les investigacions més extenses existents sobre els moviments obrers llatinoamericans, incloent una monumental Història de el Moviment Obrer Argentí (1878-2000) en cinc volums, i va desenvolupar una extensa activitat periodística. Va dirigir des de 1997 l'Institut del Món del Treball a l'Argentina, i va ser membre del consell consultiu del Global Labour Institute.

Va morir com a conseqüència d'una aturada cardiorespiratòria provocat per un càncer de pulmó que li havia estat detectat a finals de 2010.[2]

Publicacions

Godio va ser un prolífic autor de llibres i articles científics i de divulgació. Algunes de les seves obres més destacades són:

  • Los orígenes del movimiento obrero (1971), Biblioteca fundamental del hombre moderno vol. 24; Buenos Aires: Centro Editor de América Latina. OCLC 556293.
  • Socialismo y luchas obreras (1971), Biblioteca fundamental del hombre moderno vol. 39; Buenos Aires: Centro Editor de América Latina. OCLC 517958.
  • El movimiento obrero y la cuestión nacional (1972); Buenos Aires: Erasmo. OCLC 1010825
  • La semana trágica de enero de 1919 (1972), Col. Nuestra América; Buenos Aires: Granica. OCLC 656345.
  • La caída de Perón (1973); Buenos Aires: Granica. Hi ha edicions posteriors (Buenos Aires: Granica, 1973; id.: Centro Editor de América Latina, 1985).
  • Perón y los montoneros (1978); Maracaibo: Universidad del Zulia. OCLC 71518730
  • El movimiento obrero de América Latina 1850-1918 (1978), Col. "Universidad y Pueblo;, Bogotá: Ediciones Universidad Simón Bolívar.
  • El movimiento obrero latinoamericano 1880-1979, 2 vols. (1979); Buenos Aires: El Cid Editor. Hi ha edicions posteriors (México D.F. i Caracas, 1980 i 1983; Caracas, 1985)
  • El movimiento obero venezolano, 3 vols. (1980); Caracas: Ateneo de Caracas e ILDIS. ISBN 8483500094. Hi ha edicions posteriors (Caracas: ILDIS, 1985).
  • El último año de Perón (1981), Col. "Universidad y Pueblo"; Bogotá: Ediciones Universidad Simón Bolívar.
  • Diálogo sindical Norte-Sur (1982), introducció i selecció de textos; Caracas: Instituto Latinoamericano de Investigaciones Sociales (ILDIS).
  • Sindicalismo y política en América Latina (1983); Caracas: Instituto Latinoamericano de Investigaciones Sociales (ILDIS).
  • El movimiento sindical latinoamericano en los años '80 (1983); Caracas: Instituto Latinoamericano de Investigaciones Sociales (ILDIS).
  • Socialdemocracia, socialcristianismo y marxismo (1985); Caracas: Nueva Sociedad. OCLC 245700121
  • La Internacional Socialista en la Argentina (1986), 2 vols., Biblioteca Política Argentina vols. 140-141; Buenos Aires: Centro Editor de América Latina. ISBN 9502514017, ISBN 9502514025.
  • 50 años de la C.T.V., 1926-1986 (1986); Caracas: Instituto Latinoamericano de Investigaciones Sociales (ILDIS). ISBN 9806077091.
  • Perón: regreso, soledad y muerte (1973-1974) (1986), Biblioteca argentina de historia y política, vol. 44; Buenos Aires: Hyspamérica. ISBN 9506144338.
  • La socialdemocracia internacional en la Argentina: su percepción sobre el radicalismo y el peronismo (1986); Buenos Aires: El Cid Editor. ISBN 9505024215.
  • Partidos, sindicatos y nuevos movimientos sociales en América Latina (1987); Buenos Aires: Puntosur.
  • El movimiento sindical argentino hoy, amb Héctor Palomino (1987); Buenos Aires: Fundació Friedrich Ebert.
  • El movimiento sindical argentino (1880-1987), amb Héctor Palomino i Achim Wachendorfer (1988); Buenos Aires: Puntosur.
  • El regreso de la negociación colectiva, amb Javier Slodky (1988); Buenos Aires: Fundació Friedrich Ebert.
  • Situación actual del sindicalismo latinoamericano: perspectivas hacia el año 2000 (1989); Bogotá: FESCOL - ISMAC -ENS.
  • Cogestión en la empresa (1989), Biblioteca Política Argentina vol. 277; Buenos Aires: Centro Editor de América Latina. ISBN 9502515471.
  • Democracia política y democratización del Estado en Argentina, amb Javier Slodky (1989); Buenos Aires: Fundació Friedrich Ebert. OCLC 22639343.
  • El movimiento obrero argentino 1880-1990, 5 vols. (1987-1991); Buenos Aires: Legasa. ISBN 9506001642, ISBN 9506001553, ISBN 950600126X, ISBN 9506001391, ISBN 9506001014.
  • Reflexiones sobre los desafíos actuales del sindicalismo (1991); Quito: FESCOL. ISBN 958927207 Error en ISBN: longitud ni 10 ni 13.
  • Los sindicatos en las economías de mercado en América Latina (1993); Bogotá: FESCOL i Fundació Friedrich Ebert de Colòmbia. ISBN 9589272339.
  • Economía de mercado, estado regulador y sindicatos (1993); Buenos Aires: Legasa. ISBN 9506001804.
  • El peregrinaje del socialismo en el siglo XX - de Marx a Yeltsin (1994); Buenos Aires: Eds. El Cielo por Asalto. ISBN 9879035003.
  • Los caminos del poder (1995); Buenos Aires: Corregidor. ISBN 9500508451.
  • Pacto Menem-Alfonsín - 1995, el nuevo escenario político (1994); Buenos Aires: Tiempo de Ideas. ISBN 9507450025.
  • Rusia, la reconstrucción de una potencia (1996); Buenos Aires: Corregidor. ISBN 9500509083.
  • Frepaso: alternancia o alternativa (1996); Buenos Aires, Corregidor, ISBN 9500509660.
  • El futuro del empleo en Argentina - trabajo productivo o flexibilidad laboral (1997); Buenos Aires: Corregidor. ISBN 9500510405.
  • La Alianza (1998), Buenos Aires: Grijalbo. ISBN 9502802373.
  • La incertidumbre del trabajo: ¿qué se esconde detrás del debate sobre la estabilidad laboral en Argentina? (1998); amb Alberto José Robles i Rubén Cortina, Buenos Aires: Corregidor. OCLC 246456521.
  • Historia del movimiento obrero argentino (1870-2000), 2 vols. (2000), t. 1. "La época de las corrientes sindicales fundadoras, 1870-1943"; t. 2. "La época de hegemonía del sindicalismo peronista, 1943-2000". Versió sintetitzada i actualitzada de l'obra en 5 vols. de 1991, Buenos Aires: Corregidor. ISBN 9500513188.
  • El mundo en que vivimos - Un ensayo sobre el derrumbe del socialismo real y el significado de la "autorrevolución del capital" (2000); Buenos Aires: Corregidor. ISBN 9500513226.
  • Sociología del trabajo y política (2001), Col. Punto crítico; Buenos Aires: Atuel. ISBN 9879006844.
  • Argentina: en la crisis está la solución (2002); Buenos Aires: Biblos. ISBN 9789507863349.
  • ¿Un PT en Argentina? (2003); Buenos Aires: Corregidor. ISBN 9789500514699.
  • Argentina: luces y sombras en el primer año de transición (2003); Buenos Aires: Biblos. ISBN 9507863605.
  • El MERCOSUR, los trabajadores y el ALCA (2004); Buenos Aires: Biblos. ISBN 9507864040.
  • Sociedades de trabajo y sindicalismo sociopolítico en América Latina y el Caribe (2005); Buenos Aires: Corregidor. ISBN 9789500516075.
  • La anomalía argentina : de la tierra prometida a los laberintos de la frustración, amb Hugo Mancuso (2006); Buenos Aires: Miño iy Dávila. ISBN 9788496571204.
  • El tiempo de Kirchner (2006), col. Política pensada; Buenos Aires: Letra Grifa. ISBN 9789872323608.
  • La sociedad del trabajo: una utopía realizable (2007); Buenos Aires: Corregidor. ISBN 9789500517270.
  • El tiempo de CFK : entre la movilización y la institucionalidad, amb Alberto José Robles (2008); Buenos Aires: Corregidor. ISBN 9789500517676.
  • El futuro de una ilusión: socialismo y mercado (2011); Buenos Aires: Capital Intelectual. ISBN 9789876142748.

Referències

  1. Martyniuk, C. «Falleció Julio Godio, figura de la historia y sociología sindical» (en castellà). Clarín, 23-05-2011.
  2. «Obituario de Julio Godio en» (en castellà). Página/12.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9