Jules Lemaître

Jules Lemaître

(1913)
Biografia
Naixement	(fr) François Élie Jules Lemaître 27 abril 1853 Vennecy (França)
Mort	4 agost 1914 (61 anys) Tavers (França)
President Lliga de la Pàtria Francesa
1899 – 1904
11è Seient 20 de l'Acadèmia Francesa
20 juny 1895 – 5 agost 1914 ← Victor Duruy – Henry Bordeaux →
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure
Activitat
Ocupació	escriptor, crític literari, poeta
Partit	Action Française (1908–)
Membre de	Acadèmia Francesa (1895–) Lliga de la Pàtria Francesa
Gènere	Assaig, poesia i teatre
Família
Parella	Comtesse de Loynes
Premis
(1887)  Premi Vitet  Concours général  Oficial de la Legió d'Honor
Signatura

François Élie Jules Lemaître (Vennecy, Loiret (França), 27 d'abril de 1853 – Tavers, França, 4 d'agost de 1914) fou un crític i dramaturg francès.

El 1883 esdevingué professor a la Universitat de Grenoble, quan ja era conegut per la seva crítica literària, i el 1884 va dimitir del càrtrec per dedicar-se de ple a la literatura. Va succeir a Jean-Jacques Weiss com a crític de teatre del Journal des Débats, i a continuació ocupà el mateix càrrec a la Revue des Deux Mondes. Els seus estudis literaris van ser recollits sota el títol de Les Contemporains (7 sèries, 1886-99), i els seus fulletons dramàtics com Impressions de Théàtre (10 sèries, 1888-98).^[1]

Els perfils d'autors moderns de Lemaître mostren profunditat i un criteri sorprenents així com vivacitat i originalitat d'expressió. Fou admès a l'Acadèmia francesa el 16 de gener de 1896. Les seves visions polítiques van quedar definides a La Campagne Nationaliste (1902), recull de conferències que donà pel territori francès conjuntament amb Godefroy Cavaignac.^[1]

Lemaître va dur a terme una campanya nacionalista a l'Écho de Paris, i fou durant un temps president de la Ligue de la Patrie Française.^[1] La Lliga va néixer el 1898 de la mà de tres joves acadèmics, Louis Dausset, Gabriel Syveton i Henri Vaugeois, que volien mostrar que el dreyfusisme no era acceptat per tothom a la Universitat.^[2] Van impulsar una petició que atacava Émile Zola i el que molts van veure com una conspiració internacionalista, pacifista i d'esquerres.^[3] Charles Maurras va obtenir l'interès de l'escriptor Maurice Barrès, i el moviment va obtenir el suport de tres personalitats eminents: el geògraf Marcel Dubois, el poeta François Coppée i el crític i Jules Lemaître.^[2]

Lemaître va dimitir de la Ligue de la Patrie Française el 1904, i va dedicar la resta de la seva vida a l'escriptura.^[1]

• Conner, Tom. The Dreyfus Affair and the Rise of the French Public Intellectual. McFarland, 2014-04-24. ISBN 978-0-7864-7862-0 [Consulta: 8 març 2016]. 
• Pierrard, Pierre. Les Chrétiens et l'affaire Dreyfus. Editions de l'Atelier, 1998. ISBN 978-2-7082-3390-4 [Consulta: 7 març 2016]. 
• Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Lemaître, François Élie Jules". Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.

• Obres de Jules Lemaître, at Hathi Trust