|
Jota de Saura
Jota de Saura és una pel·lícula musical dirigida per Carlos Saura que fa un recorregut antropològic i una prospecció sobre la jota, el ball i cant estès per gran part d'Espanya, i que és part de la identitat d'Aragó.[1] DesenvolupamentLa pel·lícula, presentada al Festival Internacional de Cinema de Toronto a l'agost de 2016,[2] va ser estrenada a Saragossa i posteriorment Barcelona i Madrid a l'octubre del mateix any. A partir d'un guió de 10 pàgines del mateix Saura, la pel·lícula parteix dels orígens mudèjars de la jota, i es desenvolupa en dinou quadres de dansa i música en els quals han participat destacats músics i ballarins de l'escena espanyola, italiana i mediterrània. Amb la idea de rellançar i “modernitzar” la jota,[3] el director ha pretès retornar la jota a les places i que es canti i balli en texans.[4] Per a això ha fet una recerca, acompanyat pel ballador i coreògraf de la pel·lícula, l'expert en Jota, Miguel Ángel Berna, el músic aragonès Alberto Artigas i la ballarina Manuela Adamo. QuadresLa pel·lícula, que comença amb els primers passos dels alumnes de l'Escola Aragonesa de Dansa Miguel Ángel Berna, ens va portant a través del temps i de la geografia mediterrània en quadres que no estan connectats entre si. Des de la jota pirinenca d'Ansó amb la guitarra barroca d'Enrike Solinís, a la jota clàssica, cantada a duo per Nacho del Río i Beatriz Bernad, el fandango de Boccherini amb el cello de Giovanni Sollima i la dansa de Valeriano Paños, la jota amb tinaja i la jota que aprofundeix en les arrels, en una composició coral amb sis ballarines i les veus de Lorena Palacio i María del Carmen Salinas. A poc a poc es desgrana en diferents quadres, danses i música: jota de Listz amb Miguel Ángel Remiro al piano; jota de Sarasate amb Ara Malikian al violí i la de Tárrega amb el guitarrista Juan Manuel Cañizares.[5] Tres quadres serveixen d'homenatge a quatre artistes desapareguts i que van tenir una destacable presència en la jota: el dedicat a Imperio Argentina amb un recorregut iconogràfic pels cartells i fotografies antics de la jota; l'homenatge a Pedro Azorín i Paco Rabal, tots dos presents en un fragment de la pel·lícula de Saura Goya en Burdeos; i l'homenatge pòstum al poeta José Antonio Labordeta amb l'escenografia d'una escola de la postguerra i el documental que sobre la guerra civil va realitzar Buñuel, Espagne 1937, España leal en armas.[6] A més tenim el quadre de la taràntula que fa un homenatge a la tarantel·la italiana, amb el ball de Manuela Adamo i la guitarra battente per Francesco Loccisano. Es passa després a un crescendo dirigit per la gaita i flauta de Carlos Núñez,[7] la jota gallega mostra l'aspecte cèltic i circular d'aquesta dansa, una autèntica festa que finalitza en les places dels pobles amb ancians, nens i joves ballant-la. ProduccióLa pel·lícula dirigida per Carlos Saura és una producció de Movistar+, Tresmonstruos Media i el patrocini de Canon, Balay, Grandes Vinos, Ibercaja, el Heraldo, el Govern d'Aragó i Aragón TV, a més de múltiples col·laboradors. Produïda per Gabriel Arias-Salgado, Leslie Calvo, i Saura Medrano, la seva distribució és a càrrec de Sherlock Films i Latido Films. En l'equip tècnic han intervingut[8] Carlos Saura Medrano com a Ajudant de direcció i muntador, Paco Belda com a director de Fotografia i Jesús Espada i Kike Cruz com a Caps de So. Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
