Josep Torrens Font
Josep Torrens Font (Barcelona, 5 de maig de 1891 - segle XX), de vegades escrit Josep Torrents Font, va ser un periodista, futbolista, àrbitre de futbol i directiu de premsa català. En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, posteriorment, La Jornada Deportiva entre 1921 i 1925. Més endavant, després de reemplaçar a Ricardo Grau Escoda que ocupà el càrrec entre 1920 i 1929, fou el director del degà de la premsa esportiva, El Mundo Deportivo entre els anys 1929 i 1939,[1] que sota la seva direcció, es convertiria en diari el 4 de març de 1929. Durant la Guerra Civil Espanyola, però, a causa de la falta de paper, es converteix novament en setmanari, fins i tot deixà de publicar-se, per reaparèixer el 31 de desembre de 1939, després que fos apartat del càrrec i substituït per un altre director afí al nou règim, Josep Leonci Lasplazas Pujolar.[2][3] Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l'arbitratge. El 1919 fou escollit president del Col·legi Català d'Àrbitres, encara que renuncià al càrrec. Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d'Espanya, i dirigí la final del Campionat d'Espanya (1918). Estigué també molt vinculat a l'Universitary Sport Club, club del qual fou president i secretari, a més de jugador.[4] També jugà amb l'Espanyol com a cedit.[5] Al final del 1936 fou seleccionador català.[1][6] Hi ha constància que durant l'any 1932 exercia com a president del Sindicat de Periodistes Esportius.[7] També havia estat seleccionador regional de Catalunya.[8] Referències
|