José Sámano de la Brena (Santander, 1943 - Madrid, 5 d'octubre de 2019) va ser un productor de cinema, teatre i televisió espanyol. També és adaptador i director teatral.[1] Llicenciat en dret, va col·laborar amb el Teatro Español Universitario de la facultat i va guanyar alguns certamens de cinema per curtmetratges. També va fer treballs d'ajudant de direcció i director de producció, en cinema i televisió. El 1975 va fundar Sabra Producciones amb la qual ha realitzat cinema, televisió i teatre, assumint labors sempre de productor i, en molts casos, de director, guionista o adaptador.[2] Actualment casat amb Marisol Garcia-Bango, va mantenir una relació sentimental amb Mercedes Milá durant vint anys.[3]
Trajectòria
Cinema
- 1995 Louis, enfant roi, de Roger Planchon.
- 1992 Entre el cielo y la tierra, de Marion Hänsel.
- 1991 Chatarra, de Félix Rotaeta.
- 1990 Lo más natural, de Josefina Molina.
- 1989 Esquilache, de Josefina Molina.
- 1981 Función de noche, de Josefina Molina.
- 1979 Operación Ogro, de Gillo Pontecorvo.
- 1978 Arriba Hazaña, de José María Gutiérrez.
- 1976 Retrato de familia, d'Antonio Giménez-Rico.
Teatre
- 2012 Guillaume i els nois, a taula!, amb Secun de la Rosa.
- 2011 El evangelio según Pilatos, amb Joaquim Kremel.
- 2010-2011 Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes. amb Natalia Millán (2a versió).
- 2005-2006 El cartero de Neruda, amb Miguel Ángel Muñoz, José Ángel Egido, Tina Sáinz i Marina San José.
- 2004 Almacenados, amb José Sacristán.
- 2000 Concierto para 48 voces, amb Lola Herrera i Chete Lera.
- 1998 Un rato, un minuto, un siglo..., amb Lola Herrera i Carmen Linares.
- 1997 Cartas de amor (2a versió), amb Analía Gadé i José Luis Pellicena.
- 1995 Esa dama, de Kate O'Brien. amb Enriqueta Carballeira.
- 1992 Cartas de amor (1a versió), amb Analía Gadé i Alberto Closas.
- 1989 Las guerras de nuestros antepasados, de Miguel Delibes. amb José Sacristán i Juan José Otegui.
- 1979 Cinco horas con Mario (1a versió), amb Lola Herrera.
Televisió
Programes de debat i entrevistes presentats per Mercedes Milá:
Referències
|