John Hadley

John Hadley

Retrat de Hadley atribuït a Bartholomew Dandridge, conservat al Museu Marítim de Greenwich.
Biografia
Naixement	16 abril 1682 Hertfordshire (Regne d'Anglaterra)
Mort	14 febrer 1744 (61 anys) East Barnet (Anglaterra)
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, astrònom, inventor
Membre de	Royal Society (1717–)
Obra
Obres destacables (1721) telescopi reflector (1731) octant
Família
Germans	George Hadley
Premis
(1717)  Membre de la Royal Society

John Hadley (Hertfordshire, 16 d'abril de 1682 - East Barnet, 14 de febrer de 1744) fou un matemàtic i astrònom anglès, germà del conegut meteoròleg George Hadley amb qui se l'ha confós en ocasions.^[1]

Hadley va fer dues aportacions importants a l'astronomia: la construcció del telescopi reflector i de l'octant.^[2]

Basant-se en el disseny del petit telescopi reflector presentat per Newton a la Royal Society, va iniciar la tasca de polir-lo i construir un instrument de millor qualitat, a base de tempteigs va descobrir una manera de millorar l'esfericitat del mirall, ajudant així la font de llum auxiliar. Després de diversos intents prometedors va acabar el gener de 1721^[3] el primer telescopi reflector capaç de competir amb els llargs refractors de l'època, que va presentar a la Royal Society per al seu examen: l'instrument, de 15 cm de diàmetre, tenia una qualitat molt superior a la dels millors telescopis de la institució. Enfrontat amb el gran telescopi aeri, de 37,5 metres de llargària, no només va demostrar ser molt més manejable (ja que amb prou feines mesurava 1,8 metres)^[4] sinó que la seva imatge era molt més pura. Aquests èxits van animar a James Short a fabricar telescopis reflectors de major diàmetre i qualitat.

El 1730 va inventar l'octant (o quadrant de Hadley),^[5] aparell astronòmic per a ús nàutic, en honor d'aquest instrument Nicolas Louis de Lacaille va batejar amb el seu nom la Constel·lació de l'Octant el 1752. En el seu honor s'han batejat dos accidents a la superfície de la Lluna: el Mons Hadley (a la posició 26.5N 4.7E) i la Rima Hadley (25.0N 3.0E).

• Derry, T.K.; Williams, Trevor I. Historia de la tecnología. I: Desde la antigüedad hasta 1750 (en anglès). Siglo XXI de España Editores, 2004. ISBN 84-323-0279-1. 
• Garstang, Roy H. «Hadley, John». A: Hockey, Thomas (editor). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 457. ISBN 978-0-387-30400-7. 
• Persson, Anders O. «Hadley's Principle. Understanding and Misunderstanding the Trade Winds» (en anglès). History of Meteorology, Vol. 3, Num. 3, 2006, pàg. 17-42. ISSN: 1555-5763.
• Willach, Rolf «The development of the reflecting telescope in the 18th century from John Hadley to James Short» (en anglès). Atti della Fondazione Giorgio Ronchi, Anno LVII, Num. 2, 2007, pàg. 255-288. ISSN: 0391-2051.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Hadley

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Hadley» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Clifton, Gloria. «Hadley, John» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 17 novembre 2024].