|
John Arbuthnot
VidaJohn Arbuthnot continua sent un dels personatges més poc estudiats del segle xviii britànic.[2] Sabem que va néixer a Escòcia, fill d'un pastor de l'Església episcopal escocesa, ferm partidari del rei Jaume. El 1696 es va graduar en medicina a la Universitat de St. Andrews i va fer una llarga carrera de metge a Londres; arribà a ser el metge privat de la reina Anna fins que ella va morir el 1714.[3] El 1713, juntament amb els seus amics Jonathan Swift, Alexander Pope i John Gay, va fundar el Scriblerius Club, una societat literària anticonformista, amb la finalitat de perseguir la pedanteria, els prejudicis i el conformisme polític.[3] El 1712 va començar la publicació en fascicles de la seva obra més coneguda: la Història de John Bull.[4] Va ser nomenat membre de la Royal Society el 1704 i del Reial Col·legi de Metges el 1710.[5] ObraMalgrat ser conegut sobretot per la seva obra de sàtira política, amb la creació del personatge arquetípic del britànic, John Bull, també va escriure diversos articles de medicina i de matemàtiques. MatemàtiquesEl 1690 va traduir i publicar anònimament el tractat de Huygens De ratiociniis in ludo aleae amb el títol d'Of the Laws of Chance (Sobre les lleis de la sort).[6] Això va fer que s'interessés pel càlcul de probabilitats, tema sobre el qual va publicar un breu però interessants article als Philosophical Transactions de la Royal Society: "Argument for divine providence taken from the constant regularity observed in the births of both sexes" (1712).[7] En aquest article es proposa per primera vegada el concepte d'inferència estadistico-matemàtica i de test estadístic, que va obrir un ample debat a tot Europa sobre l'abast de l'estadística i la seva significació.[8] El 1700 també va publicar, de forma anònima, An essay on the usefulness of mathematical learning (Un assaig sobre la utilitat de l'aprenentatge de les matemàtiques),[9] en el qual defensava la utilitat d'aquesta ciència en totes les branques del saber, tan en les ciències com en les humanitats. MedicinaLa seva conferència (Harveian Oration) a l'assamblea del Col·legi de Metges de Londres de 1728 va ser un cant a la madicina preventiva, incloent la inoculació contra la verola.[10] El 1731 va publicar An Essay concerning the Nature of Aliments and the choice of them, according to the different Constitutions of Human Bodies i el 1733 An Essay concerning the Effects of Air on Human Bodies.[11]  Sàtira políticaEn general, Arbuthnot no barrejava mai les seves obres científiques amb les satíriques excepte en The Examination of Doctor Woodward's Account of the Deluge (1697).[12] L'atribució d'obres satíriques a Arbuthnot és summament discutible,[13] fins al punt que se li arriben a atribuir obres o paràgrafs d'obres de Swift i de Gay. Swift va dir d'ell que[14]
La seva obra més reconeguda va ser la Història de John Bull, començada a publicar el 1712 i en la qual crea el personatge arquetípic de John Bull: un personatge rosat i grassonet, amb un parell de galtes com un trompetista, comerciant honrat, senzill i franc, que quan pren els assumptes a les seves mans, actua ple de sentit comú, sabent exactament què és el que vol fer i fent-ho.[15] És notable el seu pamflet The Art of Political Lying (L'art de la mentida política), publicat de forma anònima, però sens dubte atribuïble a la seva ploma.[16] També es reconeix la seva participació en les Memoirs of Martinus Scriblerus, escrita conjuntament amb Swift, Pope, Gay i d'altres membres del Club Scriblerus i en la comèdia Three Hours after Marriage d'Alexander Pope. Evolució de la imatge de John BullDiferents il·lustradors, al llarg del temps, han encunyat la imatge del personatge. A continuació es mostren diferents interpretacions fetes abans de 1901.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Arbuthnot
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
