Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Johannes Rau

Plantilla:Infotaula personaJohannes Rau
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 gener 1931 Modifica el valor a Wikidata
Wuppertal (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 2006 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Dorotheenstadt Modifica el valor a Wikidata
President d'Alemanya
1r juliol 1999 – 30 juny 2004
← Roman HerzogHorst Köhler →
President del Partit Socialdemòcrata
3 maig 1993 – 25 juny 1993
← Björn EngholmRudolf Scharping →
President del Bundesrat
1r novembre 1982 – 31 octubre 1983
← Hans KoschnickFranz Josef Strauß →
Ministre-president de Rin del Nord-Westfàlia
20 setembre 1978 – 27 maig 1998
← Heinz KühnWolfgang Clement →
Membre del Landtag del Rin del Nord - Westfàlia
21 juliol 1958 – 30 juny 1999
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Evangèlica a Alemanya i luteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, llibreter, periodista, editor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata d'Alemanya
All-German People's Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
23 maig 1999eleccions presidencials alemanyes de 1999 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChristina Rau Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1772279
Musicbrainz: 6aad8a1e-b695-4c84-9793-d0cff30c7218 Discogs: 1824505 Find a Grave: 13146745 Modifica el valor a Wikidata

Johannes Rau (Wuppertal, Rin del Nord-Westfàlia, 16 de gener de 1931 - Berlín, 27 de gener de 2006) fou president d'Alemanya des de l'1 de juliol de 1999 fins al 30 de juny de 2004.

Era fill d'un pastor protestant oposat al nazisme. Molt religiós, ha format part de l'Església Confessional, o Confessant (Bekennende Kirche), un moviment ecumènic protestant força actiu contra el Tercer Reich.

Johannes Rau finalitzà els seus estudis de Biblioteconomia el 1949 i començà a treballar com a periodista, editor i representant de vendes, es va interessar en continguts de temàtica religiosa i social i vinculat amb cercles protestants.

Carrera política

S'afilià el desembre de 1952 al Partit Popular Panalemany (GVP), de Gustav Heinemann, agrupació pacifista favorable a la reunificació d'Alemanya i oposada al rearmament (limitat) com pretenien les potències occidentals.

El 1957 donà suport Gustav Heinemann en la idea de dissoldre el GVP i ingressar en el Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD). Johannes Rau serà secretari de les Joventuts Socialistes de Wuppertal i regidor de l'ajuntament (1964-1978). També n'ocupà l'alcaldia entre el 1969 i el 1970.

En 1958 fou elegit membre del Landtag (parlament) de l'Estat de Rin del Nord-Westfàlia. El 1967 dirigí el grup parlamentari del seu partit en el Landtag i el 1970 fou nomenat ministre d'educació i investigació de l'Estat de Renània del Nord-Wetsfàlia en el govern de Heinz Kühn. Assolí prestigi per la seva gestió en aquest departament (es fundaren cinc universitats i la primera universitat a distància d'Alemanya).

En 1977 Rau fou nomenat cap del grup parlamentari del SPD en el Landtag i el 1978 esdevingué ministre-presidente de l'Estat de Rin del Nord-Westfàlia, càrrec que ocupà fins al 1998. El SPD renà vencé a les eleccions de 1980, 1985, 1990 i 1995.

En 1987 es presentà a les eleccions de canceller d'Alemanya amb el SPD, s'oposà a pactar un govern de coalició amb els ecologistes i fou derrotat per Helmut Kohl, candidat de la Unió Cristiano-Demòcrata (CDU) que havia guanyat a les eleccions. El 1994 presentà per primer cop la seva candidatura a la presidència federal d'Alemanya però fou derrotat per Roman Herzog.

El 1998 abandonà el càrrec de cap del SPD i el de ministre-president de Rin del Nord-Westfàlia. El 23 de maig de 1999 fou elegit president federal per l'Assemblea federal i succeí Roman Herzog, de la CDU. Ocupà la presidencia fins a l'1 de juliol de 2004, deixant en el seu càrrec a Horst Köhler perquè no volgué renovar el mandat.

El 2000 Rau fou el primer cap d'Estat alemany en dirigir-se al Knesset, el parlament israelià, en alemany, demanant perdó per l'Holocaust en nom del seu país. Desenvolupà les funcions representatives com a president federal però en els últims anys del seu mandat, denuncià en les seves intervencions públiques la falta de moral pública en alguns sectors de les elits econòmiques, en la classe política i el distanciamient entre aquesta i la població.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9