Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Johann Georg Albrechtsberger

Plantilla:Infotaula personaJohann Georg Albrechtsberger
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1736 Modifica el valor a Wikidata
Klosterneuburg (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1809 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt. Marx Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella Catedral de Sant Esteve de Viena
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de l'Abadia de Melk Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Viena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, teòric musical, pedagog musical, pedagog, musicòleg, músic, organista Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAnton Reicha, Ludwig van Beethoven, Ignaz von Seyfried i Johann Nepomuk Hummel Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFranz Seraph Albrechtsberger Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 879fccb4-44e2-4865-9eed-1f4163557c33 Discogs: 1692113 IMSLP: Category:Albrechtsberger,_Johann_Georg Allmusic: mn0001513859 Find a Grave: 22313745 Modifica el valor a Wikidata

Johann Georg Albrechtsberger (Klosterneuburg, 3 de febrer de 1736 - Viena, 7 de març de 1809) AFI [ʝoˌɦan geˈˀɔʁkʿ ˈʔalbʀɛçt͡sˌb̥ɛʁgɐ], fou un organista i compositor austríac.

A l'edat de 7 anys ja era nen cantor de la seva ciutat nadiua. Començà els estudis musicals a l'abadia de Melk i de filosofia en un seminari jesuïta a Viena. Estudià composició amb l'organista de la Cort, Moan, convertint-se en un dels contrapuntistes més doctes i experts de la seva edat.

Albrechtsberger sobresortí en primer lloc entre els artistes alemanys del segle xviii, i va tenir l'honor de ser el mestre de Beethoven i, de molts altres alumnes, que més tard serien bons músics. Durant la seva carrera fou successivament organista de Raaf, Maria Tagerl, Moelk, de la cort de Viena (1772), director del cor del convent de Carmelites i mestre de capella de la catedral de la Catedral de Sant Esteve (1792) fins a la seva mort.

Al redós de 1765, Alberchtsberger escriví almenys 7 concerts per a arpa de boca (o arpa jueva), mandola i cordes, de les que 3 es conserven en una biblioteca de Budapest. Malgrat les peculiaritats de l'arpa de boca com a instrument musical, són composicions elegants i molt ben escrites. Són potser les obres més conegudes d'Albrechtsberger.

Malgrat deixar nombroses composicions de música sagrada i profana, entre elles 26 misses, oratoris i música de cambra, tals com: La Invenció de la Creu, Els pelegrins del Golgota, El naixement de Jesucrist, etc., llur personalitat sobresurt més, com a teòric i didàctic. Sota aquest concepte escriví: Gründliche Einweisung zur Composition (Leipzig, 1790), traduïda al francès per Choron (París, 1790), amb el títol de Méthode élémentaire de composition, la qual destaca entre les millors obres del seu gènere, que substituí en totes les escoles el Tractat de la fuga, de Marpurg, i al Gradus ad Parnassum, de Fux; generalbasschule (1792); etc., etc. Les obres didàctiques d'Albrechtsberger, reunides pel cavaller de Seyfried, es publicaren amb el títol de Albrechtsberger's sämmtliche Schriften. Fou membre de les Acadèmies de Música de Viena i Estocolm.

Alumnes

Referències

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 484. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 47, pàg. 73 (ISBN 84-239-4547-2)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1285 (ISBN 84 239-4557-X)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1569. (ISBN 84-7291-226-4)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9