Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Joan el Catolicós

Plantilla:Infotaula personaJoan el Catolicós
Biografia
Naixementdècada del 840 Modifica el valor a Wikidata
Ancient Draskhanakert (Armènia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort925 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (70/80 anys)
Vaspurakan (Regne d'Armènia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVaspurakan
Akdamar Adası Modifica el valor a Wikidata
Catolicós de tots els armenis
897 (Gregorià) – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSevanavank (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria i historiografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriògraf, ministre de culte Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsMashdotz I Modifica el valor a Wikidata

Joan el Catolicós o Joan de Drasxanakert (armeni: Հովհաննես Դրասխանակերտցի) va ser un historiador i patriarca (catolicós) armeni nascut a mitjans del segle ix, que va escriure una Història d'Armènia que va ser impresa a finals del segle xvii. Drasxanakert era un lloc proper a Dvin, i se'l va anomenar Patmaban (‘l'Historiador’).

A la mort del patriarca Mashtots I d'Elivard (13 d'octubre del 899) va ser elegit catolicós, ja que era el seu deixeble, amb el nom de Joan V, i que ha passat a la història com Joan el Catolicós. Ocupà la seu fins a la seva mort el 931. Va traslladar la seu de l Església Armènia, de Dvin, on s'havia instal·lat sota el domini àrab, a Vaspurakan l'any 924, amb el permís del califa.[1][2]

Referències

  1. Dédéyan, Gérard (dir.). Histoire du peuple arménien. Tolosa de Llenguadoc: Privat, 2008, p. 255. ISBN 9782708968936. 
  2. Hacikyan, Agop J. (ed.). The heritage of Armenian literature. Detroit: Wayne State University Press, 2005, p. 229. ISBN 9780814330234. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9