|
Joan Peana
Joan Peana (l'Alguer, 26 de novembre de 1912 - l'Alguer, 17 de gener de 2007) fou un sacerdot i promotor cultural de l'Alguer, on es va dedicar a l'ensenyament del català.[1][2] BiografiaFill de pagesos benestants que posseïen terres entre Cala Llonga i els Tres Eligues, estudià al Seminari Tridentí de l'Alguer, teologia a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma i dret i filosofia a la Universitat Estatal de Roma. El 1936 fou habilitat per a fer de mestre i el 1940 fou ordenat sacerdot. Durant 25 anys fou secretari particular i cerimonier del bisbe Adolf Ciucchuni. Alhora que treballava donant classes a la Universitat de Sàsser va fundar un liceu privat a l'Alguer.[2] Ha donat diverses conferències de caràcter cultural arreu de Catalunya per tal d'enfortir els lligams culturals entre Catalunya i l'Alguer, sobre història i legislació lingüística a Itàlia i a Sardenya.[1] El 1960 fou un dels protagonistes actius del "Retrobament" gràcies a la seva amistat amb l'alcalde alguerès, Fidel Cillian. Cap als anys 1980, amb Josep Sanna, Francesc Manunta i Antoni Nughes van fundar l'Escola d'Alguerès Pasqual Scanu per a formar docents i el 1983 va publicar l'estudi L'Alguer, la llengua i l'escola: un projecte per al futur. El 1984 fou un dels organitzadors de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra i posteriorment va crear l'Ateneu Alguerès. El 1995 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca.[1][2][3] Obres
Referències
|
||||||||||||||||
.svg)
