Joan II de Rohan
Joan II de Rohan (16 de novembre de 1452 - 1516), va ser un dels més poderosos senyors de Bretanya de la fi del segle xv. BiografiaMembre de la casa de Rohan, era fill d'Alan IX de Rohan († 1462) i de Maria de Lorena-Vaudémont († 1455). Va ser vescomte de Rohan, de Léon i comte de Porhoët. Es va casar amb Maria de Bretanya, filla del duc Francesc I de Bretanya. Es va oposar sovint al duc Francesc II de Bretanya del qual Maria de Bretanya era la cosina segona i la cunyada. Segons la tradició successòria bretona anterior als tractats de Guérande, pel seu matrimoni, hauria pogut esdevenir duc a la mort de la seva cunyada la duquessa Margarida de Bretanya. A la mort del Francesc II, es va aliar amb el rei de França i va conquerir una part del domini ducal (assalts a Guingamp el 1488 i 1489). Es va proclamar i es va titular llavors duc de Bretanya, el que Carles VIII li va haver de prohibir expressament. Era, junt amb Joan de Chalon, príncep d'Orange, l'hereu presumpte de la duquessa Anna, fins que aquesta va portar al món els seus fills. La seva vida sencera va estar consagrada a acostar-se a la corona ducal. Ascendència
Matrimoni i descendènciaJoan II, del seu matrimoni amb Maria de Bretanya, va tenir set nens:
Fonts
Enllaços externs
|