Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Joan Clímac

Plantilla:Infotaula personaJoan Clímac,
Joan de l'Escala,
Joan Escolàstic, o
Joan del Sinaí
Imatge
Icona russa, segle xiii, amb el sant i els sants Jordi i Blai (St. Petersburg, Museu Rus)
Biografia
NaixementἸωάννης τῆς Κλίμακος (Ioánnes tes Klímakos)
c. 579 Modifica el valor a Wikidata
Síria Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 649 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
mont Sinaí (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Caterina del Sinaí 
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perAbat del Monestir de Santa Caterina del Sinaí; teòleg, autor de Κλίμαξ (Scala Paradisi)
Activitat
Lloc de treball Península del Sinaí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonjo, filòsof Modifica el valor a Wikidata
Activitatsegle VI Modifica el valor a Wikidata - segle VII Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMonjos basilians
abat; Pare de l'Església oriental
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, esglésies catòliques orientals, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Comunió Anglicana
Festivitat30 de març; a més, el quart diumenge de Quaresma (ortodoxos)
IconografiaHàbit de monjo, amb un llibre; amb una escala per la que pugen àngels
Obra
Obres destacables

Joan Clímac (llatí: Joannes Climacus; grec antic: Ἰωάννης ὁ Κλίμακος, 'Joan el de l'Escala'), de renom l'Entès o l'Escolàstic (grec antic: Σκολαστικός) (Síria, ca. 525 - Mont Sinaí, 606) va ser un monjo basilià i escriptor romà d'Orient del segle vi. El seu únic nom era Joan, però se li va afegir «Clímac» per la seva obra Κλίμαξ ('L'escala'). És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. També és conegut com a Joan de l'Escala, Joan l'Escolàstic i Joan el Sinaïta. No s'ha de confondre amb el patriarca Joan Escolàstic de Constantinoble.[1][2]

Biografia

Nascut probablement a Síria, als setze anys va ingressar com a novici al Monestir de Santa Caterina del Sinaí, sota la direcció del monjo Martiri. Quan aquest va morir, Joan es va inclinar per vida ascètica i es va retirar a una cova a la muntanya, vivint com a eremita durant vint anys. Mentrestant va estudiar la doctrina i la vida dels sants, aprofundint-hi i adquirint una saviesa que després reflectiria en els seus escrits.

Anà al monestir de Raithu, a la vora del Mar Roig, i cap a l'any 600, els monjos de Santa Caterina del Sinaí li van demanar que fos el seu abat. Va ser-ho durant quatre anys, fins que va renunciar al càrrec i va tornar a la vida eremítica. Va morir al tomb dels cent anys, probablement cap al 606. Un monjo anomenat Daniel va escriure la seva vida.[2]

Obres

Va ser l'autor d'un bon nombre d'obres teològiques i doctrinals. Les més conegudes van ser: Κλίμαξ o Escala al Paradís, escrit a demanda de l'abat de Raithu Joan, i Liber ad Pastorem, una regla per als clergues, inspirada, potser, en la Regula pastoralis del papa Gregori el Gran.

L'Escala descriu un mètode per aconseguir que l'ànima arribi a Déu, fent servir la metàfora d'una escala. El llibre distingeix les principals virtuts i defectes de la vida monàstica, centrant-se en l'absència de passions (άπάθεια 'apatheia') i la pràctica de la pregària del cor (ἡσυχία 'hesychia'). El monjo ha de superar trenta esglaons, que corresponen a l'edat de Crist quan es va batejar al Jordà. L'obra va ser traduïda al llatí, el siríac, l'armeni i l'eslau i va ser una de les més llegides del cristianisme ortodox, especialment durant la Quaresma.[3]

Nombroses icones orientals representaven la via de l'escala, amb monjos que la pugen i són rebuts al final per Jesús; pel camí, figures d'àngels i dimonis intenten ajudar o perdre els cristians que són a mig camí.[2]

Veneració

És venerat per totes les confessions cristianes el 30 de març, aniversari de la seva mort; els ortodoxos també el commemoren el quart diumenge de Quaresma. És molt venerat a Rússia, on té nombroses esglésies dedicades.[2][1]

Referències

  1. 1,0 1,1 Agasso, Domenico. «San Giovanni Climaco». Santi e beati. [Consulta: 16 juny 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Clugnet, L. «St, John Climacus». New Advent. Catholic Encyclopedia. [Consulta: 26 juny 2024].
  3. Duffy, John «Reading John Climacus: Rhetorical Argumentation, Literary Convention and the Tradition of Monastic Formation». Journal of Early Christian Studies, 18, 2010, pàg. 145-146.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9