Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jervisita

Infotaula de mineralJervisita

Jervisita de la mina Seula, Mont Camoscio, Oltrefiume, Baveno, Província Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Fórmula químicaNaSc3+Si₂O₆
EpònimWilliam Paget Jervis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera Giacomini (Diverio quarry), Agrano, Omegna, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DA.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.25 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.1.3c.6
Heys14.8.12
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lítabular, en forma de fulla (com l'hàbit típic de les mica); també acicular
Estructura cristal·linaa = 9,85Å; b = 9,04Å; c = 5,31Å; β = 106,62°
Grup espacialgrup espacial C2/c Modifica el valor a Wikidata
Colorverd clar
Exfoliacióperfecta (típica de piroxens: 2 direccions que es tallen formant angles de 90 graus)
Duresa (Mohs)6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Densitat3,22 g/cm³
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,683 nβ = 1,715 nγ = 1,724
Birefringènciaδ = 0,041
Dispersió òpticamitja
Fluorescènciano en té
Magnetismeno en té
Impureses comunesTi, Al, Mn
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980-012 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1982
SímbolJe Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La jervisita és un mineral de la classe dels silicats (inosilicats), del subgrup dels clinopiroxens. Va ser descoberta l'any 1982 i va ser anomenada en honor de William P. Jervis. La localitat tipus és a Giacomini, Agrano, Omegna, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piamont, a Itàlia. S'acostuma a trobar en cavitats miarolítiques en granits.

Referències

  1. «Jervisite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 abril 2015].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9