Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jeremias Benjamin Richter

Plantilla:Infotaula personaJeremias Benjamin Richter
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 març 1762 Modifica el valor a Wikidata
Jelenia Góra (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1807 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica, química física, química teòrica, estequiometria, fórmula química i mina Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín
Breslau Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, matemàtic, científic Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Jeremias Benjamin Richter (10 de març del 1762, Jelenia Góra, Silèsia - 14 d'abril de 1807, Berlín) fou un químic prussià fundador de l'estequiometria. Richter fou alumne de Kant. L'any 1794 va ser oficial de mineria a Breslau i l'any 1800 va ser nomenat assessor del departament de mines i químic a la fàbrica reial. És un dels creadors de la química moderna. Al començament de les seves investigacions va tenir molts de problemes per tal que la gent acceptes les seves idees perquè algunes de les seves suposicions eren incorrectes. A més a més la seva manera d'escriure fou molt confosa a causa del seu interès per les matemàtiques.

Una de les contribucions més importants a l'anàlisi química de Richter fou la invenció de la valoració, una tècnica per a la determinació de concentracions d'àcids o de bases mitjançant la mesura de volums de base (acidimetria) o d'àcid (alcalimetria), respectivament, que els neutralitzaven. Aquesta tècnica la posà a punt en una investigació, entre 1792 i 1802, sobre les composicions de les sals neutres quan comprovà les equivalències entre bases i àcids a les reaccions de neutralització química. Fou el creador del concepte d'equivalent químic i de l'estequiometria, que ell definí (1792) com: L'estequiometria és la ciència que mesura les proporcions quantitatives o relacions de massa en la qual els elements químics estan implicats.

En els seus estudis va descobrir una de les quatre lleis ponderals, bàsiques en la química, la llei de les proporcions recíproques: Les masses d'elements diferents que es combinen amb una mateixa massa d'un element donat són les masses relatives d'aquells elements quan es combinen entre si, o bé múltiples o submúltiples d'aquestes masses.

Obres

  • Über die neuren Gegenstände in der chemie (1792-1802)
  • Der stochiometrie oder messkuns chemicher elemente (1792-1794)
  • Anfangsgründe der stöchiometri (1792-1794)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9