|
 Jean-Louis Comolli | |
| Naixement | (fr) Jean Louis Florentin Comolli 
30 juliol 1941
Philippeville (França) |
|---|
| Mort | 19 maig 2022 (80 anys)
15è districte de París (França) |
|---|
|
| Camp de treball | Direcció, musicologia, guionatge cinematogràfic i escriptura creativa i professional |
|---|
| Lloc de treball | Algèria
França |
|---|
| Ocupació | director de cinema, musicòleg, guionista de cinema, escriptor, crític musical, guionista, escriptor de no-ficció, crític de cinema, realitzador |
|---|
| Ocupador | Cahiers du cinéma |
|---|
| Interessat en | Jazz |
|---|
|     
|
Jean-Louis Comolli (Philippeville, 30 de juliol de 1941 – 15è districte de París, 19 de maig de 2022)[1] va ser un escriptor, editor i director de cinema francès.
Carreres professionals
Comolli va ser redactor en cap de Cahiers du cinéma del 1966 al 1978,[2] durant aquest període va escriure els influents assaigs "Machines of the Visible" (1971) i "Technique et idéologie" (1971–72), ambdós traduïts a antologies angleses d'estudis de cinema i mitjans de comunicació. Aquest treball va ser important en la discussió sobre la teoria dels aparells, un intent de repensar el cinema com a lloc per a la producció i el manteniment de la ideologia estatal dominant arran de maig de 1968.
Després del seu mandat als Cahiers, Comolli va continuar la seva tasca com a director i des d'aleshores ha publicat nombrosos treballs sobre teoria del cinema, documentals i jazz. Va impartir classes de teoria cinematogràfica a les Universitats de París VIII, Barcelona, Estrasburg i Ginebra.[2]
A la primavera de 2008, Comolli va ser convidat al festival de cinema documental Visions du Réel a Nyon, Suïssa, on va desenvolupar la seva teoria del cinema documental.[3]
Filmografia selecta
Bibliografia
- Daniel Fairfax, entretien avec Jean-Louis Comolli, Période, octobre 2014 « Le militantisme cinéphilique, de la théorie à la pratique »
- Pierre Eugène, « Jean-Louis Comolli, la ligne du présent », Cahiers du cinéma, numéro 788, juin 2022, p. 47
Publicacions
- Dictionnaire du jazz, amb Philippe Carles i André Clergeat, éditions Robert Laffont, Plantilla:Coll, Paris, 1994 ISBN 2221078225
- Regards sur la ville, amb Gérard Althabe, Centre Georges-Pompidou, 1995
- Arrêt sur histoire, amb Jacques Rancière, BPI-Centre Georges-Pompidou, 1997
- Free Jazz/ Black Power, amb Philippe Carles, éditions Champ libre, 1971 ; rééd. Plantilla:Coll, Gallimard, 2000
- Les Années pop : cinéma et politique 1956-1970, amb Gérard Leblanc i Jean Narboni, Bpi- Centre Georges-Pompidou, 2001
- Voir et pouvoir, Éditions Verdier, 2004 ISBN 2864324113
- Cinéma contre spectacle, Éditions Verdier, 2009 ISBN 9782864325871
- Corps et Cadre, Éditions Verdier, 2012 ISBN 9782864326755
- Cinéma, mode d'emploi (de l'argentique au numérique), amb Vincent Sorrel, Éditions Verdier, 2015
- Daech, le cinéma et la mort, éditions Verdier, 2016
- Une terrasse en Algérie, éditions Verdier, 2018
- Cinéma, numérique, survie. L'Art du temps, ENS éditions, 2019
- Une certaine tendance du cinéma documentaire, Verdier, 2021.
- Jouer le jeu ?, Verdier, 2022.
Referències
Enllaços externs
|
.jpg)
