Després d'una febre passada a la seva infantesa, que va deixar els seus ulls molt sensibles, va creure que aviat es tornaria cec i per això va llegir tants llibres com li va ser possible i va exercitar molt la seva memòria i els idiomes. Com a resultat d'això va publicar Règles et méthodes faciles pour apprendre la langue anglaise.
Delambre va dedicar-se a l'astronomia fins al punt que l'any 1788 va ser elegit membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. El 1790, l'Assemblea Constituent francesa va demanar a l'Acadèmia francesa de Ciències que introduís una nova unitat de mesurament. Els acadèmics es decidiren pel metre, definit com a 1 / 10.000.000 de la distància del Pol Nord a l'Equador terrestre, i es prepararen per organitzar una expedició per mesurar la llargada de l'Arc de meridià entre Dunkerque i Barcelona, un tros del meridià que també passava per París. L'any 1791, la comissió mètrica acadèmica confià aquesta missió a Jean-Dominique de Cassini, Adrien-Marie Legendre i a Pierre Méchain. Cassini, que era reialista, va dimitir després de l'arrest del rei Louis XVI a Varennes. El 15 de febrer de 1792, Delambre va ser elegit unànimement membre de l'Acadèmia francesa de Ciències i va substituir Cassini en la part de l'expedició del nord de mesurar el meridià des de Dunkirk a Rodez. Pierre Méchain va comandar la part sud de l'expedició fent mesuraments des de Barcelona a Rodez. Els mesuraments es van acabar el 1798.
El 1801, el consol Napoleó I va aconseguir la presidència de l'Acadèmia francesa de Ciències i va nomenar Delambre com a Secretari Permanent de les Ciències Matemàtiques, càrrec que va conservar fins a la mort.
Després de la mort de Méchain el 1804, Delambre va ser nomenat director de l'Observatori de París. També va ser professor d'astronomia al Collège de France.
Notice historique sur M. Méchain, lue le 5 messidor XIII (Baudouin, Paris, January 1806; this is the eulogy on the late Pierre Méchain, read at the Academy by Secretary Delambre on June 24, 1805)
Rapport historique sur le progrès des sciences mathématiques depuis 1799 (Imprimerie Impériale, Paris, 1810)
A history of astronomy, comprising four works and six volumes in all:
Histoire de l'astronomie ancienne, Paris: Mme Ve Courcier, 1817. 2 volumes; vol. 1, lxxii, 556 pp., 1 folded plate; vol. 2, viii, 639 pp., [1], 16 folded plates. OCLC490232972. Reprinted by New York and London: Johnson Reprint Corporation, 1965 (Sources of Science, #23), with a new preface by Otto Neugebauer. OCLC648488. Text en línia: vol. 1, [1], [2], [3]; vol. 2, [4], [5].
Histoire de l'astronomie du moyen age, Paris: Mme Ve Courcier, 1819. lxxxiv, 640 pp., 17 folded plates. OCLC490233042. Reprinted by New York and London: Johnson Reprint Corporation, 1965 (Sources of Science, #24.) OCLC647834. Also reprinted by Paris: J. Gabay, 2006. OCLC494627038. Text en línia: [6].
Histoire de l'astronomie moderne, Paris: Mme Ve Courcier, 1821. 2 volumes; vol. 1, lxxxii, 715 pp., [1], 9 folded plates; vol. 2, [4], 804 pp., 8 folded plates. OCLC490233154. Reprinted by New York and London: Johnson Reprint Corporation, 1969 (Sources of Science, #25), with a new introduction and tables of contents by I. Bernard Cohen. OCLC647838. Also reprinted by Paris: Editions Jacques Gabay, 2006. OCLC493779358. This takes the history to the 17th century. Text en línia: both volumes, with usable plates, [7]; vol. 1, [8], [9], [10]; vol. 2, [11].
Histoire de l'astronomie au dix-huitième siècle, edited by Claude-Louis Mathieu, Paris: Bachelier (successeur de Mme Ve Courcier), 1827. lii, 796 p., 3 folded plates. OCLC490233264 Reprinted by Paris: J. Gabay, 2004. OCLC470502171. This includes the history of astronomy in the 18th century, especially critiques of his colleagues at the Academy, which he withheld to be published posthumously. Text en línia: [12]; with usable plates, [13].
Ken Alder: The Measure of All Things – The Seven-Year Odyssey and Hidden Error That Transformed the World (The Free Press; New York, London, Toronto, Sydney, Singapore; 2002; ISBN 0-7432-1675-X)
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean-Baptiste Joseph Delambre» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
A brief biography of Delambre, partly from the 1880 Encyclopædia Britannica, including an account of Delambre's intervention to request liberation (from French imprisonment) of James Smithson, who went on to endow the foundation of the Smithsonian Institution, national museum of the United States of America