|
Jauna Strava
 La Jauna Strava (en letó: Jaunā strāva) a la història de Letònia va ser un gran moviment polític social d'esquerres que va seguir al primer Despertar nacional letó (en letó: latviešu [o latvju] tautas atmoda) dirigit pels nous letons a partir dels anys 1850 a 1880, i que va culminar en la Revolució russa de 1905. Els participants en aquest moviment van ser anomenats jaunstrāvnieki. HistòriaEl començament del nou corrent en general es data el 1886, quan el diari del moviment, Dienas Lapa, va ser fundat per Pēteris Bisenieks, que dirigia a Riga el Latvian Craftsmen's Credit Union. Pēteris Stučka -que més tard va dirigir el bolxevisme letó-, es va convertir en l'editor del Dienas Lapa el 1888. De 1891 a 1896, el diari va ser editat per Bisenieks i Rainis (el pseudònim de Jānis Pliekšāns). Rainis, que es va convertir en un gran dramaturg de Letònia i la figura literària «inseparablement lligat al naixement de la nació letona independent i la lluita per la llibertat» [Aivars Stranga], també va ser la figura principal a la Jauna Strava. Sota Rainis i Stucka -aquest últim va ser de nou editor els anys 1896-1897- Dienas Lapa va donar un gir cap al socialisme; tancat pel Ministeri de l'Interior el 1897, el diari es va tornar moderat sota la direcció del filòsof i publicista Pēteris Zālīte. Malgrat la seva moderació sota la direcció de Zalite, el diari va ser novament tancat pels censors. Va tornar a ressorgir el 1905 com el diari de la Socialdemocràcia abans del seu tancament definitiu.[1] AvaluacióL'historiador Arveds Švābe descriu la Jauna Strava com «connectada amb el desvetllament polític de la classe obrera de Letònia, les seves primeres organitzacions, i la propaganda de les idees socialistes.»[2] La majoria dels historiadors manifesten al que el pintor Apsīšu Jekabs anomena «el començament d'una fissura entre l'agricultor letó i la seva masia» a la dècada de 1870,[3] i cap a 1897 hi havia 591.656 pagesos sense terra en el que avui és Letònia -en comparació amb els 418.028 petits agricultors i les persones al seu càrrec-. La seva parcial urbanització va conduir a un proletariat cada vegada més cap a un terreny fèrtil per a les idees del socialisme d'Europa occidental, i això va coincidir amb una pèrdua d'impuls per als nous letons, les idees dels quals s'havien anat afeblit pel Nacionalisme romàntic com un abisme creixent entre la burgesia i dels pobres, després que els líders nacionalistes de l'època havien estat detinguts i exiliats. Rainis va realitzar un contraban de literatura alemanya marxista a Letònia amb dues peçes del seu equipatge el 1893: l'obra de Karl Marx, Friedrich Engels i Karl Kautsky. Aquest «equipatge amb contingut perillós», com l'historiador Uldis Germanis ho va nomenar, va ser la llavor del Partit Socialdemòcrata de Letònia (Latvijas Socialdemokratiska Partija, LSDP).[4] Referències
|
||||||
