Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Janhaugita

Infotaula de mineralJanhaugita

Cristall de dalyita (marró) associats a janhaugita (ataronjat) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Na,Ca)₃(Mn2+,Fe2+)₃(Ti,Zr,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(OH,F)₂
EpònimJan Haug (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DescobridorJan Haug (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusGjerdingselva (Gjerdingen), Nordmarka, Lunner, Oppland, Noruega
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.17
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.17 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.4.10
Heys14.9.37
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,66Å; b = 9,78Å; c = 13,93Å; β = 107,82°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialP2₁ Modifica el valor a Wikidata
Colormarró vermellós, marró daurat
Exfoliacióbona en (010)
Tenacitatmolt fràgil
Duresa (Mohs)5
Lluïssorvítria
Color de la ratllamarró clar
Diafanitattransparent
Densitat3,6 g/cm³ (mesurada); 3,71 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,770 nβ = 1,828 nγ = 1,910
Birefringènciaδ = 0,140
Pleocroismefeble
Angle 2Vmesurat: 80°, calculat: 84°
Dispersió òpticar > v distinta
Impureses comunesCa, Fe, Zr, Nb, Ta, K, H
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1981-018 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1981
SímbolJhg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La janhaugita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el seu nom de Jan Haug (1934-1998), un mineralogista aficionat noruec que va participar en la investigació mineralògica sistemàtica de la zona en què es trobà l'espècie.

Característiques

La janhaugita és un sorosilicat de fórmula química (Na,Ca)₃(Mn2+,Fe2+)₃(Ti,Zr,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(OH,F)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la janhaugita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1981 a Gjerdingselva, Nordmarka, Lunner (Oppland, Noruega), on sol trobar-se associada a altres minerals com: pirofanita, monazita, kupletskita, elpidita, dalyita i aegirina. També ha estat descrita al massís de Khibini, una àrea muntanyenca que es troba a l'óblast de Múrmansk, a Rússia.

Referències

  1. «Janhaugite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 octubre 2016].
Kembali kehalaman sebelumnya