Cuspidina

Cuspidina
Fórmula química	Ca₈(Si₂O₇)F₄
Epònim	llança
Localitat tipus	Mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.17
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.17
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.06
Dana	56.2.4.3
Heys	17.1.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,93Å; b = 10,57Å; c = 7,57Å; β = 110,11°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	incolor, bronze, marró clar, vermell clar
Exfoliació	distingible/bona en {100}, dolenta en {-122}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria, subvítria, cerosa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,97a2,99 g/cm³ (mesurada); 2,98 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,586 a 1,594 nβ = 1,589 a 1,596 nγ = 1,598 a 1,606
Birefringència	δ = 0,012
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 59° to 71°, calculat: 58° to 66°
Dispersió òptica	r > v distingible
Fluorescència	UV d'ona curta: de groc a violeta clar; UV d'ona llarga: de groc intens a violeta clar
Impureses comunes	Mn, Na, K, Cl
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1876
Símbol	Csp
Referències	[1]

La cuspidine és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la wöhlerita. El seu nom prové del mot grec cuspis, llança, per la forma característica dels seus cristalls maclats.^[1]

La cuspidine és un sorosilicat de fórmula química Ca₈(Si₂O₇)F₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic en diminuts cristalls en forma de cap de llança. Presenta macles simples, lamel·lars i polisintètiques en {100}.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cuspidina pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

La cuspidina va ser descoberta al mont Somma, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita a Alemanya, Àustria, el Brasil, el Canadà, França, els Estats Units, Grècia, l'Iraq, Irlanda, Israel, altres indrets d'Itàlia, el Japó, Namíbia, Nova Zelanda, Noruega, Palestina, Polònia, el Regne Unit, la República Democràtica del Congo, la República Txeca, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Tanzània, Ucraïna i la Xina.^[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: augita, hornblenda, diòpsid, grossulària, biotita, flogopita, monticel·lita, wol·lastonita, calcita, espinel·la, magnetita i perovskita.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuspidina