Jakob von Uexküll

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Jakob von Uexküll

Biografia
Naixement	8 setembre 1864 Koonga Rural Municipality (Estònia) (en)
Mort	25 juliol 1944 (79 anys) Capri (Itàlia)
Sepultura	Cimitero acattolico
Catedràtic
Dades personals
Formació	Universitat Imperial de Dorpat
Activitat
Camp de treball	Biologia, fisiologia i filosofia
Ocupació	biòleg, zoòleg, filòsof, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Hamburg
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Influències	Karl Ernst von Baer
Família
Família	Uexküll
Cònjuge	Gudrun von Uexküll (1903–)
Fills	Thure von Uexküll, Gösta von Uexküll
Pares	Alexander von Uexküll   i Sophie von Hahn
Premis
doctor honoris causa per la Universitat d'Utrecht

Jakob Johann von Uexküll (* Keblaste, Estònia, 8 de setembre de 1864 - Capri, 25 de juliol de 1944) va ser un biòleg i filòsof alemany del Bàltic. Va ser un dels pioners de l'etologia abans de Konrad Lorenz i és famós sobretot per l'ús del concepte Umwelt, que pot traduir-se com món perceptiu, medi ambient o entorn, i fa referència a allò que percep un ésser viu d'allò que l'envolta i amb què es relaciona.

Va ser un biòleg amb grans realitzacions en els camps de la fisiologia muscular i cibernètica de la vida. "Considerat un dels màxims zoòlegs del segle xx i un dels fundadors de l'ecologia, va ser privat del seu patrimoni durant la Primera guerra Mundial. Abans ja havia estat investigador lliure a Heidelberg i després a la Reserva zoològica de Nàpols, quan va conquerir una discreta reputació científica per les seves investigacions sobre la fisiologia i el sistema nerviós dels invertebrats.

Estudis posteriors com els de Kalevi Kull, connecten els estudis de von Uexküll amb algunes àrees de la filosofia com la fenomenologia i l'hermenèutica, influenciant en els treballs dels filòsofs Martin Heidegger, José Ortega y Gasset, Maurice Merleau-Ponty, Ernst Cassirer, Gilles Deleuze i Félix Guattari, entre d'altres.

• Leitfaden in das Studium der experimentellen Biologie der Wassertiere (1905)
• Umwelt und Innenwelt der Tiere (1909)
• Bausteine zu einer biologischen Weltanschauung. Gesammelte Aufsätze, herausgegeben und eingeleitet von Felix Gross (1913)
• Biologische Briefe an eine Dame (1920)
• Staatsbiologie: Anatomie-Physiologie-Pathologie des Staates (1920)
• Theoretische Biologie (1920)
• Natur und Leben (1928)
• Die Lebenslehre (1930)
• Streifzüge durch die Umwelten von Tieren und Menschen: Ein Bilderbuch unsichtbarer Welten (1934)
• Niegeschaute Welten. Die Umwelten meiner Freunde. Ein Erinnerungsbuch (1936)
• Der unsterbliche Geist in der Natur. Gespräche (1938)
• Bedeutungslehre (1940)
• Der Stein von Werder (1940)
• Die ewige Frage: Biologische Variationen über einen platonischen Dialog (1944)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jakob von Uexküll