Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jacques-Germain Soufflot

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaJacques-Germain Soufflot
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juliol 1713 Modifica el valor a Wikidata
Irancy (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 1780 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de París (1829–) 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054 Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de França a Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París (1755–1780)
Lió (1738–1755) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesMelchior Munet, Jean-Jacques Lequeu, Maximilien Brébion, Jean-Baptiste Rondelet, Jean-Antoine Morand i Claude Jean-Baptiste Jallier de Savault Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsFrançois Soufflot le Romain, nebot segon
Germain-André Soufflot de Palotte, nebot Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 20865 Modifica el valor a Wikidata
Bust de Soufflot
El Pantéo de París
Primer projecte per a Santa Genoveva (Panteó)
Exemple de l'ús de la pedra armada en el Panteó

Jacques-Germain Soufflot (Irancy, Borgonya, 22 de juliol de 1713 — París, 29 d'agost de 1780), va ser un arquitecte francès. Després d'haver deixat la llar, a l'edat de 19 anys, contra el consell dels seus pares, va estudiar l'Antiguitat així com les obres de Palladio a Itàlia, en la Vila Mèdicis, de 1731 a 1738. Acabada la seva formació es va instal·lar llavors a Lió on va realitzar principalment la Loge de Change i l'hôtel Dieu. El 1747, Soufflot va presentar una memòria sobre l'arquitectura gòtica, tema que comptava amb pocs adeptes en l'època. Va fer després un nou viatge a Itàlia en companyia d'Abel-François Poisson de Vandières, marquès de Marigny i després va tornar a Lió, el 1751, per a realitzar el teatre del barri de Saint-Clair.

Es va establir definitivament a París el 1754, a petició de Marigny, convertit en el seu protector, que li va confiar la construcció del seu palauet particular (actualment destruït). Nomenat superintendent dels edificis del rei, el Marquès de Marigny va nomenar Soufflot «Contrôleur des bâtiments du Roi» i el va fer admetre en la primera classe de la «Académie royale d'arquitectura» de París, va ser distingit com cavaller de l'ordre de Saint-Michel i li va nomenar director de la Fàbrica de manufactures dels Gobelins.

Soufflot va ser igualment convocat a reflexionar sobre la renovació del Louvre i va formular algunes propostes que no va tenir temps de posar en pràctica. La seva obra més coneguda és l'Església de Sainte-Geneviève de París (que li va ser encarregada pel marquès de Marigny), nomenat Panteó de París des de 1791, i on descansa des de 1829. Soufflot ha estat un dels principals artesans de la tornada al «grand goût» en els anys 1750, moviment que s'oposava a l'«art rocaille» (rococó). La seva arquitectura reprèn els principis de l'arquitectura gòtica adaptats a un vocabulari antic i clàssic comparable al de Claude Perrault (arquitectes de la columnata del Louvre).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques-Germain Soufflot
Kembali kehalaman sebelumnya