Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Illot

Badia de Ha Long, una badia d'illots al Vietnam
Illot davant de Corfú

Un illot és una illa petita[1] que acostuma a estar despoblada.[2]

Diferències amb una illa

La diferència entre illot i illa és subjectiva. Se sol anomenar illot, per comparació, a les illes petites pròximes a illes més grans, i també a les roques litorals. Una altra forma de diferenciar illa i illot és segons si poden mantenir, per les seves dimensions, una població estable. Això no vol dir que les illes deshabitades siguin illots, ja que la viabilitat d'una població dependrà també dels recursos naturals.

Tipus

Els tipus d'illots, i altres termes relacionats amb illot són:

  • Escull: és una roca a flor d'aigua, o a poca distància de la superfície. Poden ser roques litorals separades dels penya-segats, o formacions coral·lines.
  • Niell: és una roca que surt a flor d'aigua.
  • Faralló: és una roca alta i aguda que sobresurt del nivell del mar.
  • Atol: és una anella d'illots sobre uns esculls de corall que tanquen una llacuna soma. L'anella normalment està trencada per canals que poden arribar a ser navegables. Els diferents illots que formen l'atol es coneixen internacionalment amb la paraula polinèsia motu, encara que originàriament motu (o moku en hawaià) és una illa de qualsevol tipus o dimensió.
  • Banc de sorra: és un illot baix format per acumulació de sorra i còdols, quasi a flor d'aigua. Al Carib s'anomenen cay o key en anglès, i cayo en castellà.
  • Holm és un sufix nòrdic que indica un illot utilitzat, per exemple, a Stockholm (Estocolm).

Un lloc espectacular per la concentració d'illots és la badia de Ha Long, al nord del Vietnam, amb un total de 1.969 illots. Està declarat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Referències

  1. Valor, Enric. Curs mitjà de gramàtica catalana: referida especialment al país valencià. Edicions Tres i Quatre, 1977, p. 88. ISBN 978-84-85211-45-6. 
  2. Comaposada, Marc-Aureli Vila i. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. Institut d'Estudis Catalans, 1998-04-23, p. 129. ISBN 978-84-7283-400-2. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9