El rubidi (Rb) té 24 isòtops, tot i que el rubidi natural es compon de només dos; el Rb-85 (72,2%) i el Rb-87 (27,8%) radioactiu. Mescles normals de rubidi són prou radioactives com per a velar una pel·lícula fotogràfica en aproximadament 30 a 60 dies. Massa atòmica estàndard 85.4678(3) u
El Rb-87 té un període de semidesintegració de 4,88 × 10¹⁰ anys. Substitueix fàcilment per potassi en minerals i, per tant, està molt estès. El Rb-87 s'ha usat extensivament en datació radiomètrica; es desintegra en estronci 87 estable per emissió d'una partícula beta negativa. Durant la cristal·lització fraccionada de roques, el Sr tendeix a ser concentrat en plagioclasa, deixant Rb en la fase líquida. Per tant, la ràtio de Rb/Sr en magma residual pot incrementar-se amb el temps, donant com a resultat roques amb ràtios de Rb/Sr incrementant-se en augmentar la seva diferenciació. Les ràtios més altes (10 o més) es troben en pegmatites. Si es coneix la quantitat inicial de Sr o es pot extrapolar, es pot determinar l'edat mesurant les concentracions de Rb i Sr i les ràtios de e Sr-87/Sr-86. Les dades indicarien l'edat real del mineral només si les roques no han estat posteriorment alterades.
El Rb-82 s'usa en alguns escànners de tomografia per emissió de positrons. Té un període de semidesintegració d'1,273 minuts. No existeix a la natura, però es pot elaborar per desintegració del Sr-82.
Taula
Símbol del núclid
|
Z(p)
|
N(n)
|
massa isotòpica(u)
|
període de semidesintegració
|
Espín nuclear
|
composició isotòpics representativa (fracció molar)
|
rang de variació natural (fracció molar)
|
energia d'excitació
|
71Rb
|
37
|
34
|
70.96532(54)#
|
|
5/2-#
|
|
|
72Rb
|
37
|
35
|
71.95908(54)#
|
<1.5 µs
|
3+#
|
|
|
72mRb
|
100(100)# keV
|
1# µs
|
1-#
|
|
|
73Rb
|
37
|
36
|
72.95056(16)#
|
<30 ns
|
3/2-#
|
|
|
74Rb
|
37
|
37
|
73.944265(4)
|
64.76(3) ms
|
(0+)
|
|
|
75Rb
|
37
|
38
|
74.938570(8)
|
19.0(12) s
|
(3/2-)
|
|
|
76Rb
|
37
|
39
|
75.9350722(20)
|
36.5(6) s
|
1(-)
|
|
|
76mRb
|
316.93(8) keV
|
3.050(7) µs
|
(4+)
|
|
|
77Rb
|
37
|
40
|
76.930408(8)
|
3.77(4) min
|
3/2-
|
|
|
78Rb
|
37
|
41
|
77.928141(8)
|
17.66(8) min
|
0(+)
|
|
|
78mRb
|
111.20(10) keV
|
5.74(5) min
|
4(-)
|
|
|
79Rb
|
37
|
42
|
78.923989(6)
|
22.9(5) min
|
5/2+
|
|
|
80Rb
|
37
|
43
|
79.922519(7)
|
33.4(7) s
|
1+
|
|
|
80mRb
|
494.4(5) keV
|
1.6(2) µs
|
6+
|
|
|
81Rb
|
37
|
44
|
80.918996(6)
|
4.570(4) h
|
3/2-
|
|
|
81mRb
|
86.31(7) keV
|
30.5(3) min
|
9/2+
|
|
|
82Rb
|
37
|
45
|
81.9182086(30)
|
1.273(2) min
|
1+
|
|
|
82mRb
|
69.0(15) keV
|
6.472(5) h
|
5-
|
|
|
83Rb
|
37
|
46
|
82.915110(6)
|
86.2(1) d
|
5/2-
|
|
|
83mRb
|
42.11(4) keV
|
7.8(7) ms
|
9/2+
|
|
|
84Rb
|
37
|
47
|
83.914385(3)
|
33.1(1) d
|
2-
|
|
|
84mRb
|
463.62(9) keV
|
20.26(4) min
|
6-
|
|
|
85Rb
|
37
|
48
|
84.911789738(12)
|
ESTABLE
|
5/2-
|
0.7217(2)
|
|
86Rb
|
37
|
49
|
85.91116742(21)
|
18.642(18) d
|
2-
|
|
|
86mRb
|
556.05(18) keV
|
1.017(3) min
|
6-
|
|
|
87Rb
|
37
|
50
|
86.909180527(13)
|
4.923(22)E+10 a
|
3/2-
|
0.2783(2)
|
|
88Rb
|
37
|
51
|
87.91131559(17)
|
17.773(11) min
|
2-
|
|
|
89Rb
|
37
|
52
|
88.912278(6)
|
15.15(12) min
|
3/2-
|
|
|
90Rb
|
37
|
53
|
89.914802(7)
|
158(5) s
|
0-
|
|
|
90mRb
|
106.90(3) keV
|
258(4) s
|
3-
|
|
|
91Rb
|
37
|
54
|
90.916537(9)
|
58.4(4) s
|
3/2(-)
|
|
|
92Rb
|
37
|
55
|
91.919729(7)
|
4.492(20) s
|
0-
|
|
|
93Rb
|
37
|
56
|
92.922042(8)
|
5.84(2) s
|
5/2-
|
|
|
93mRb
|
253.38(3) keV
|
57(15) µs
|
(3/2-,5/2-)
|
|
|
94Rb
|
37
|
57
|
93.926405(9)
|
2.702(5) s
|
3(-)
|
|
|
95Rb
|
37
|
58
|
94.929303(23)
|
377.5(8) ms
|
5/2-
|
|
|
96Rb
|
37
|
59
|
95.93427(3)
|
202.8(33) ms
|
2+
|
|
|
96mRb
|
0(200)# keV
|
200# ms [>1 ms]
|
1(-#)
|
|
|
97Rb
|
37
|
60
|
96.93735(3)
|
169.9(7) ms
|
3/2+
|
|
|
98Rb
|
37
|
61
|
97.94179(5)
|
114(5) ms
|
(0,1)(-#)
|
|
|
98mRb
|
290(130) keV
|
96(3) ms
|
(3,4)(+#)
|
|
|
99Rb
|
37
|
62
|
98.94538(13)
|
50.3(7) ms
|
(5/2+)
|
|
|
100Rb
|
37
|
63
|
99.94987(32)#
|
51(8) ms
|
(3+)
|
|
|
101Rb
|
37
|
64
|
100.95320(18)
|
32(5) ms
|
(3/2+)#
|
|
|
102Rb
|
37
|
65
|
101.95887(54)#
|
37(5) ms
|
|
|
|
Notes
- Es coneixen mostres geològicament excepcionals en les quals la composició es troba per sota d'aquests valors. La incertesa de la massa atòmica pot excedir els valors en aquells casos.
- Els valors marcats amb # no procedeixen totalment de dades experimentals, però almenys una part són sistemàtiques. Els espins amb assignacions febles estan entre parèntesis.
- Les incerteses es donen entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors de les incerteses denota una desviació de l'estàndard, excepte en la composició isotòpica i la massa atòmica de la IUPAC que usen incerteses expandides.
Referències
- Masses isotòpiques de Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
- Les composicions i les masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
- Dades sobre període de semidesintegració, espín i isòmers provenen de les següents fonts.
- Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
- National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
- David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.