|
Instituto de la Mujer
L'Institut de les Dones, antic Institut de la Dona, és un organisme autònom espanyol, adscrit al Ministeri d'Igualtat, a través de la Secretaria d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere. Creat el 24 d'octubre de 1983, en la II legislatura, les seves polítiques, agrupades sota els successius Plans d'Igualtat, han estat sempre encaminades a eliminar les diferències per raons de sexe i a afavorir que les dones no fossin discriminados en la societat. L'Institut va estar adscrit al Ministeri de Cultura fins a 1988, any en el qual va ser adscrit al Ministeri d'Afers Socials, unit al de Treball posteriorment. A partir de 2004 va ser adscrit a la Secretaria General de Polítiques d'Igualtat; des de 2008 va formar part del recentment creat Ministeri d'Igualtat, fins a la seva supressió a l'octubre de 2010; des de llavors va quedar integrat en el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat fins que el 2018 Pedro Sánchez el va adscriure al Ministeri de la Presidència.[1] Des de l’any 2020, està adscrit al Ministeri d’Igualtat de la ministra Irene Montero. Es tracta de l'organisme del Govern central que promou les polítiques d'igualtat entre dones i homes d'àmbit estatal. No obstant això, les polítiques socials es troben a Espanya àmpliament descentralitzades, i cada Comunitat Autònoma gestiona les polítiques i actuacions d'àmbit regional. HistòriaAl desembre de 1978, la promulgació de la Constitució Espanyola va suposar el reconeixement de la igualtat davant la llei d'homes i dones com un dels principis inspiradors del nostre ordenament jurídic. No obstant això, la pràctica evidenciava que, perquè les dones accedeixin a la igualtat d'oportunitats, no era suficient amb els canvis de lleis. Conscients de la necessitat de promoure polítiques actives d'igualtat, un grup de dones de l'esquerra política, i del moviment feminista[2] es va mobilitzar per exigir un organisme dins de l'Administració espanyola, similar al que ja existia en altres països, responsable d'elaborar polítiques d'igualtat, de proposar-les-hi al Govern i de coordinar les accions dels diferents ministeris en aquest àmbit. Després de la victòria del Partit Socialista Obrer Espanyol en 1982, es va crear l'Instituto de la Mujer per Llei 16/1983, de 24 d'octubre, amb la finalitat primordial, en compliment i desenvolupament dels principis constitucionals recollits en els articles 9.2 i 14 de promoure i fomentar les condicions que possibilitin la igualtat social de tots dos sexes i la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social. La seva primera directora va ser Carlota Bustelo García del Real (1983-1988).[3] El treball de l'Institut en els seus inicis es va centrar en la realització de campanyes d'informació sobre els drets de les dones, fonamentals perquè les dones poguessin exercir i reivindicar aquests drets que moltes encara no coneixien. També va posar sobre la taula el problema dels maltractaments i va fer estudis sobre la situació de les dones a Espanya, els resultats de les quals van ser difosos. Aviat aquestes accions es van veure complementades amb una important activitat internacional, reforçada, per l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea efectiva l'1 de gener de 1986[4] i un canvi legislatiu. En 1985 es va reformar el Codi Penal per permetre la interrupció voluntària de l'embaràs,[5] en 1988 en el 31 Congrés Federal del Partit Socialista es va adoptar el sistema de participació de la llei de quotes que garantia almenys el 25 % dels càrrecs de representació orgànica per a les dones[6] decisió que va repercutir en l'augment del nombre de dones ocupant escons en el Congrés de Diputats que es va incrementar a més del doble passant del 6,3 % al 12,9 % en les eleccions generals de 1989.[7][8] També en 1989 es va aprovar la llei d'ampliació del permís de maternitat o paternitat a 16 setmanes.[9] La política institucional per a la igualtat: els Planes per a la Igualtat d'Oportunitats de les DonesSorgida després de la creació de l'Institut de la Dona es va concretar en successius Planes per a la Igualtat d'Oportunitats de les Dones (PIOM), encamina la política institucional per a la igualtat d'oportunitats a eliminar les diferències per raons de sexe i a afavorir que les dones no anessin discriminades en la societat. Primer Pla: 1988-1990Presentat al setembre de 1987, suposava una estratègia política per millorar la situació social de les dones a través de 120 mesures[10] agrupades en sis àrees: Igualtat en l'ordenament jurídic; Família i protecció social; Educació i cultura; Ocupació i relacions laborals; Salut; Cooperació internacional i associacionisme. Aquest primer pla es va confeccionar seguint el model dels programes per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes de la Comunitat Europea, a la qual Espanya s'havia incorporat recentment. Segon Pla: 1993-1995Va tenir com a finalitat bàsica l'adopció de mesures per avançar des de la igualtat formal cap a la igualtat real, és a dir, la promoció i el desenvolupament de mesures d'acció positiva, principalment, en els àmbits de l'educació, la formació i l'ocupació. Contenia 172 actuacions específiques[11] dirigides a afavorir a les dones el seu lliure desenvolupament, i la seva participació activa al món de la cultura, del treball i de la política. Tercer Pla: 1997-2000Va suposar la introducció del principi d'igualtat en totes les polítiques del Govern i la promoció de la participació de les dones en totes les esferes de la vida social, amb la finalitat de que es convertissin en agents copartícipes de la presa de decisions.[12] En aquest Pla s'assumeixen els compromisos adquirits de la Plataforma d'Acció aprovada en la IV Conferència Mundial de les Dones de Beijing, així com les orientacions del IV Programa d'Acció Comunitari. Quart Pla: 2003-2006Es va basar en les directrius marcades per l'Estratègia Marc Comunitària sobre la Igualtat entre Homes i Dones (2001-2005),[13] i buscava potenciar el wiktionary:es:mainstream de gènere, promovent, en aquelles àrees on fos necessari, polítiques positives d'igualtat d'oportunitats. Pla Estratègic d'Igualtat d'Oportunitats 2008-2011En la VIII Legislatura el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va crear la Secretaria General de Polítiques d'Igualtat dins del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, a la qual es va adscriure l'Institut de la Dona. La Secretaria General de Polítiques d'Igualtat va ser l'organisme que, juntament amb l'Institut de la Dona, va impulsar l'aprovació de les dues lleis més significatives d'aquesta legislatura:
Ambdues lleis van ser les de major abast en el desenvolupament del dret a la igualtat de tracte i oportunitats de les dones a Espanya fins a aquest moment, establint de forma general la introducció del principi d'igualtat de tracte de dones i homes en totes les estructures de la societat. ServeisCentre d'Informació dels drets de la donaA través del Centre d'Informació dels Drets de les Dones (que disposa d'un telèfon d'Informació gratuït 24 Hores), es facilita assessorament sobre diferents temes:
També es poden presentar denúncies[15] sobre fets concrets que vulnerin el principi d'igualtat i de no discriminació per raó de sexe. Programa d'Educació de l'Institut de la DonaEls seus principals objectius són:
Altres funcions de l'Institut de la Dona
Informació i Assessorament per a Emprenedores i Empresàries (Programa PAEM)El seu objectiu principal és el de promoure l'autoocupació i l'activitat empresarial de les dones. En aquest Programa, cofinançat pel Fons Social Europeu Està dirigit a dones amb:
Programes de salut i serveis socials
Gestió fons europeusL'Institut de la Dona té una doble funció en relació als Programes Europeus cofinançats pels Fons Estructurals:[17] el Fons de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE) i el Fons de Cohesió:
Biblioteca de donesDes de 2006 l'Institut de la Dona custodia els fons de la Biblioteca de Dones de Madrid amb un fons de més de 30.000 volums, compost per estudis i assajos feministes, femenins i misògins (tant d'autores com d'autors), biografies, obres de creació artística i literària, a més de literatura grisa, revistes i col·leccions especials com a agendes, calendaris, cartells, fullets, segells, adhesius, targetes, còmics, xapes, etc.[18] Directores
Referències
El contingut d'aquest article incorpora material publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat, que es troba en el domini públic de conformitat al que es disposa en el article 13 de la Llei de Propietat Intel·lectual espanyola. Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
