Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Inlandsis

Mapa de Groenlàndia que indica el gruix, en metres, del seu inlandsis

Un inlandsis[1](terme normalitzat adaptat del danès indlandsis, que literalment significa 'gel interior') és una massa de glaç d'una glacera que cobreix un territori més gran de 50.000 km² (els menors d'aquesta extensió s'acostuma a anomenar-los capa de glaç).[2] També se'n diu glacera continental i en anglès ice sheet.[3] Actualment només hi ha inlandsis a Groenlàndia i l'Antàrtida però durant la darrera glaciació el inlandsis Laurentidià va arribar a cobrir la major part del Canadà i d'Amèrica del Nord. La glaciació de Wisconsin va fer que l'inlandsis cobrís el nord d'Europa. La glacera continental de la Patagònia va cobrir de gel el sud d'Amèrica del Sud. Malgrat que la superfície de l'inlandsis és freda, la base és generalment més càlida motivada per la calor geotèrmica. En alguns llocs es fon part del gel i lubrica la glacera continental i així flueix més ràpid. Aquest procés dona lloc a canals que flueixen més ràpid que són corrents de gel.

Els actuals inlandsis són recents en un context geològic. El de l'Antàrtida és possible que es comencés a formar en el període Oligocè però amb avançades i retrocessos fins al Pliocè. El de Groenlàndia no es va fer fins al Pliocè tardà.

Efectes previstos en cas d'escalfament global

Els inlandsis de Groenlàndia i probablement també el de l'Antàrtida han anat perdent massa de gel recentment, ja que la fusió de gel supera l'acumulació de neu. Segons els científics (IPCC) la pèrdua de gel d'aquestes dues grans masses ha contribuït respectivament amb un increment del nivell del mar de 0,21 ± 0,35 i 0.21 ± 0,07 mm/any entre 1993 i 2003.[4]

Si continua l'escalfament es preveu que continuaria la fusió de gel malgrat el previst increment de la precipitació de neu a la zona.

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9