Injecció translunar

Una injecció translunar (TLI per les seves sigles en anglès) és una maniobra de propulsió mitjançant la qual s'ubica una aeronau en la trajectòria amb què arribarà a la Lluna.

Les trajectòries translunars típiques són semblants a les de la trajectòria de transferència Hohmann, tot i que també s'ha recorregut a trajectòries de baixa energia en alguns casos, com el de la sonda Hiten^[1] Per a missions de curta durada sense pertorbacions significants, una transferència Hohmann ràpida sol resultar més pràctica.

Una neu porta a terme una injecció translunar per a iniciar la transferència partint d'una òrbita d'aparcament circular baixa al voltant de la Terra. L'impuls, sovint causat per un motor de coet químic, incrementa la velocitat de la nau, canviant-ne l'òrbita d'una òrbita terrestre baixa a una òrbita el·líptica. A mesura que la nau avança en l'arc de la transferència lunar, la seva trajectòria és similar a la d'una òrbita terrestre el·líptica amb un apogeu situat a prop del radi de l'òrbita de la Lluna. Mentre la nau orbita al voltant de la Terra, se'n sincronitza el moment i les dimensions de la propulsió de la injecció translunar amb objectiu a la Lluna. L'impuls inicial és sincronitzat de manera que tingui lloc quan la nau s'aproximia a l'apogeu, és a dir, quan és més a prop de la Lluna. Finalment, la nau entre en l'esfera d'influència de la Lluna, realitzant un sobrevol lunar hiperbòlic.