Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Imperi Durrani

د درانیانو ټولواکمني
Imperi Durrani



1747 – 1826



de}}} Imperi Durrani

Bandera

Ubicació de Imperi DurraniImperi Durani en la seva màxima esplendor
Informació
CapitalKandahar
Kabul (posteriorment com a capital d'estiu)
Peshawar (posteriorment, com a capital d'hivern)
Idioma oficialPaixtu
Persa
Hindustànic
ReligióIslam
Període històric
Establiment1747
Dissolució1826
Política
Forma de governMonarquia absoluta
Xa
Àhmad Xah Durrani 1747-1771
Timur Xah Durrani 1771-1793
Zaman Xah Durrani 1793-1801
Mahmud Xah Durrani 1801-1804 i 1809-1815 (a Herat 1815-1818)
Xudja Xah Durrani 1804-1809
Sultan Alí Xah Durrani 1818-1819 (a Herat)
Ayub Xah Durrani 1819-1823 (a Herat)

L'Imperi Durrani fou un imperi que s'estenia des de l'Altiplà del Tibet fins a les costes del Balutxistan i que comprenia els actuals països de l'Afganistan, el Pakistan i part de l'Iran i el Turkmenistan. La capital oficial es trobava a Kandahar. Fou creat el 1747 per la dinastía durrani, una tribu i dinastia de l'Afganistan, abans Abdali.

La tribu durrani vivia a Herat i fou traslladada per Nadir Shah de Pèrsia a la regió de Kandahar. Àhmad Xah Durrani va canviar el seu nom a Durrani (durr = perla) i va durar fins a l'any 1826.

L'idioma oficial de l'imperi era el paixtu; també es parlava l'urdú i el persa. La religio oficial era l'islam. L'imperi desaparegué quan l'envaïeren els britànics i es creà el regne de l'Afganistan.

Del 1839 al 1842 va recuperar breument el poder amb l'ajut britànic i dels sikhs.

Genealogia dels emirs

Branca Sadozai dels Durrani

Fonts externes

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9