Illes Balleny
Les Illes Balleny formen una cadena d'illes deshabitades, principalment volcàniques, a l'oceà Antàrtic, al llarg d'uns 160 km en direcció nord-oest/sud-est. Les illes es troben fortament cobertes per glaceres i són d'origen volcànic. Llengües de gel es projecten des dels seus vessants cap a l'interior del mar. El grup consta de tres illes principals: Young, Buckle i Sturges, que queden a la mateixa línia de nord-oest a sud-est, i alguns illots petits i roques:
Les illes i roques de nord a sud
El Cercle polar antàrtic passa molt a prop de l'Illa Borradaile, al canal de vuit quilòmetres que hi ha entre l'Illa Young i l'Illa Buckler. L'Illa Buckle i els veïns Illots Sabrina són la llar d'algunes colònies de pingüins Adelia (Pygoscelis adeliae) i pingüins de barbeta -altrament anomenants "de cara blanca"-(Pygoscelis antarctica). Els capitans baleners John Balleny i Thomas Freeman van ser els primers a albirar el grup el 1839, Freeman va ser la primera persona a desembarcar a alguna de les illes el 9 de febrer de 1839, essent aquell el primer desembarcament al sud del Cercle polar antàrtic. L'àrea total de les illes és de 400 km² i el punt més alt arriba als 1.524 m, el mai escalat Pic Brown a l'Illa Sturges. Les illes són reclamades per Nova Zelanda com a part de la Dependència Ross, però aquesta reclamació està en suspens en virtut del Tractat Antàrtic. Referències
Vegeu també |