Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Illes Balleny

Plantilla:Infotaula indretIlles Balleny
Tipusgrup d'illes Modifica el valor a Wikidata
EpònimJohn Balleny Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRegió Antàrtica Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Map
 66° 55′ 00″ S, 163° 45′ 00″ E / 66.916666666667°S,163.75°E / -66.916666666667; 163.75
Banyat perMar de Somov Modifica el valor a Wikidata
Format per
Característiques
Altitud1.524 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altBrown Peak (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (1.705 m Modifica el valor a Wikidata)
Superfície792 km² Modifica el valor a Wikidata
Història
Data de descobriment o invenció1839 Modifica el valor a Wikidata

Les Illes Balleny formen una cadena d'illes deshabitades, principalment volcàniques, a l'oceà Antàrtic, al llarg d'uns 160 km en direcció nord-oest/sud-est. Les illes es troben fortament cobertes per glaceres i són d'origen volcànic. Llengües de gel es projecten des dels seus vessants cap a l'interior del mar.

El grup consta de tres illes principals: Young, Buckle i Sturges, que queden a la mateixa línia de nord-oest a sud-est, i alguns illots petits i roques:

  • al nord-est de l'Illa Young: Roques Seal, Pillar
  • al sud-est de l'Illa Young: Illa Row, Illa Borradaile (amb un refugi anomenat Base Swan)
  • al sud de l'illa Buckle: Con Scott, Illot Chinstrap, Illot Sabrina (amb el Refugi Sabrina), i The Monolithos

Les illes i roques de nord a sud

Illa/roca Àrea (km²) alçada màxima
Young Island i illes satèl·lit
Seal Rocks 0,0 15 m
Pillar 0,0 51 m
Young Island 225,4 Freeman Peak, 1340 m
Row Island 1,7 183 m
Borradaile Island 3,5 381 m
Beale Pinnacle 0,0 61 m
Buckle Island i illes satèl·lit
Buckle Island 123,6 1238 m
Scott Cone 0,0 31 m
Eliza Cone 0,0 67 m
Chinstrap Islet 0,0 -
Sabrina Island 0,2 90 m
The Monolith 0,1 79 m
Sturge Island (no té illes satèl·lit)
Sturge Island 437,4 Brown Peak (1705 m[1] o 1524 m[2])
Balleny Islands 781,8 Brown Peak (1705 m)

El Cercle polar antàrtic passa molt a prop de l'Illa Borradaile, al canal de vuit quilòmetres que hi ha entre l'Illa Young i l'Illa Buckler. L'Illa Buckle i els veïns Illots Sabrina són la llar d'algunes colònies de pingüins Adelia (Pygoscelis adeliae) i pingüins de barbeta -altrament anomenants "de cara blanca"-(Pygoscelis antarctica).

Els capitans baleners John Balleny i Thomas Freeman van ser els primers a albirar el grup el 1839, Freeman va ser la primera persona a desembarcar a alguna de les illes el 9 de febrer de 1839, essent aquell el primer desembarcament al sud del Cercle polar antàrtic. L'àrea total de les illes és de 400 km² i el punt més alt arriba als 1.524 m, el mai escalat Pic Brown a l'Illa Sturges.

Les illes són reclamades per Nova Zelanda com a part de la Dependència Ross, però aquesta reclamació està en suspens en virtut del Tractat Antàrtic.

Referències

  1. Brown Peak, Composite Gazetteer of Antarctica, Scientific Committee on Antarctic Research. US source.
  2. Brown Peak, Composite Gazetteer of Antarctica, Scientific Committee on Antarctic Research. NZ source.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9