Illa de Borden
Illa de Borden (Borden Island) és una de les illes del grup de les illes de la Reina Elisabet, a l'Arxipèlag Àrtic Canadenc, al nord del Canadà. Administrativament, l'illa està dividida en dos: la part occidental, quasi la totalitat de l'illa, pertany als Territoris del Nord-oest, i una de molt petita, la part més oriental, al territori autònom de Nunavut, sent la separació el meridià 110 W. GeografiaL'illa es troba a l'extrem occidental del grup de les illes de la Reina Elisabet, en un grup de tres illes obertes a l'oceà Àrtic. Es troba al nord de l'illa de Mackenzie King, de la qual la separa l'estret de Wilkins, de tan sols 18 km d'amplada, i a l'oest de l'illa Brock, a uns 36 km. El mar del Príncep Gustave Adolf la separa de l'illa d'Ellef Ringnes. La seva superfície és de 2.795 km², cosa que la converteix en l'11a de l'arxipèlag, la 30a del Canadà i la 171a del món. És una illa força plana, amb desnivells que ràrament superen els 100 metres. HistòriaEl primer a arribar a l'illa, el 1916, fou l'explorador Vilhjalmur Stefansson, però no fou fins al 1947 quan, gràcies a un reconeixement aeri, es va veure existia l'estret de Wilkins que separava l'illa de Borden de l'illa de Mackenzie King.[1][2] L'illa es va batejar en honor de Robert Borden, primer minestre del Canadà entre 1911 i 1920. Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|