|
Ibn Tafragin
Ibn Tafragin fou un xeic almohade d'Ifríqiya. Després del 1330 va ascendir a les més altes posicions en el govern hàfsida de Abu-Yahya Abu-Bakr II i el 1343 va esdevenir principal camarlenc i va afavorir l'estrenyiment de les relacions amb els marínides i l'ascens de la influència del gendre de l'emir, Abul Hasan, l'emir de Fes (que era veí dels hàfsides després d'haver annexionat l'estat abdalwadita de Tlemcen). A la mort de l'emir el 1346 el va succeir el seu fill Abu-l-Abbàs Àhmad i Ibn Tafragin va romandre al front de l'administració, però al cap d'uns mesos de govern, un germà de l'emir, Abu-Hafs ibn Abi-Bakr II, el va assassinar i es va proclamar al seu lloc i Ibn Tafrugin va perdre el lloc. Immediatament l'emir marínida de Fes Abu-l-Hàssan va envair el país (1347) i no va trobar resistència. Ibn Tafragin el va afavorir, però els seus errors de govern el van obligar a sortir precipitadament de l'Ifríqiya, i el poder va passar als xeics almohades, i entre ells Ibn Tafragin que era el més influent, i que va fer proclamar emir a al-Fadl Àhmad II, que era governador de Bona (desembre del 1349). Ibn Tafragin no es va entendre amb aquest, i com que volia més poder, el va deposar a l'any següent, i va proclamar a un germà seu menor d'edat de nom Abu-Ishaq Ibrahim II, pel qual va governar del 1350 al 1364. Va morir el 1364. |
||||||
