Socialdemòcrates (Dinamarca)

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Socialdemòcrates

(da) Socialdemokratiet
Dades
Nom curt	A i A
Tipus	partit polític partit socialdemòcrata
Ideologia	socialdemocràcia
Alineació política	centreesquerra
Forma jurídica	associació
Història
Creació	15 octubre 1871:  Organització política febrer 1878:  Partit polític
Activitat
Membre de	Partit dels Socialistes Europeus Aliança Progressista SAMAK (en) Internacional Obrera i Socialista (1923–1940)
Membres	32.137 (2020)
Governança corporativa
Seu	Christiansborg Slotsplads 1, 1218 København K Frederiksberg (Dinamarca)
Presidència	Mette Frederiksen (2015–)
Joventuts	Joventut Socialdemòcrata de Dinamarca
Treballadors	35
Part de	Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates
Parlament de Dinamarca	50 / 179
Parlament Europeu	3 / 720
Altres
Color
Lloc web	socialdemokratiet.dk

Socialdemòcrates (danès Socialdemokratiet) és un partit polític de Dinamarca. Arran de les eleccions legislatives daneses de 2007 és la segona força política amb el 25,5% dels vots i 45 escons en el parlament, tan solament superat pel Venstre. Des que els socialdemòcrates van deixar el govern, després de les eleccions legislatives daneses de 2001, és la primera vegada que no són el partit més popular des de la Segona Guerra Mundial. El partit és actualment liderat per Helle Thorning-Schmidt i és membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista. Va ser fundat en 1871, i és un dels partits més antics d'Europa.

El partit va ser fundat el 1871 per Louis Pio, Harald Brix i Paul Geleff^[1] amb el propòsit d'organitzar els treballadors segons un model socialista. Des de mitjans del segle xix Dinamarca s'havia anat industrialitzant i una gran part de la població rural havia emigrat a les ciutats esdevenint treballadors assalariats. El partit va sorgir per donar a aquestes persones millors condicions de vida i drets democràtics.

Els primers diputats del partit que van entrar al Folketinget (Parlament danès) van ser Peter Holm Thygesen i Christen Iver Hørdum el 1884.

Folketing
Any	Vots	%	± pp	Escons	+/–	Pos.	Resultat
1884	7,000	4.9	Nou	2 / 102	Nou	2n	Oposició
1887	8,000	3.5	1.4	1 / 102	1	3r	Oposició
1890	17,000	7.3	3.8	3 / 102	2	= 3r	Oposició
1892	20,000	8.9	1.6	2 / 102	1	4t	Oposició
1895	24,510	11.3	2.4	8 / 114	6	= 4t	Oposició
1898	31,870	14.2	2.9	12 / 114	4	= 4t	Oposició
1901	38,398	17.8	3.6	14 / 114	2	3r	Oposició
1903	48,117	21.0	3.2	16 / 114	2	= 3r	Oposició
1906	76,612	25.4	4.4	24 / 114	8	2n	Oposició
1909	93,079	29.0	3.6	24 / 114	=	1r	Suport extern
1910	98,718	28.3	0.7	24 / 114	=	2n	Oposició
1913	107,365	29.6	1.3	32 / 114	8	1r	Suport extern
1915	1,134	8.8	20.8	32 / 114	=	3r	Suport extern
1918	262,796	28.7	19.9	39 / 140	7	2n	Suport extern
1920 (I)	300,345	29.2	0.5	42 / 140	3	= 2n	Oposició
1920 (II)	285,166	29.8	0.6	42 / 140	= 0	= 2n	Oposició
1920 (III)	389,653	32.2	2.4	48 / 149	6	= 2n	Oposició
1924	469,949	36.6	4.4	55 / 149	7	1r	Govern
1926	497,106	37.2	6.0	53 / 149	2	= 1r	Oposició
1929	593,191	41.8	4.6	61 / 149	8	= 1r	Coalició
1932	660.839	42.7	0.9	62 / 149	1	= 1r	Coalició
1935	759,102	46.4	3.7	68 / 149	6	= 1r	Coalició
1939	729,619	42.9	3.5	64 / 149	4	= 1r	Coalició
1943	894,632	44.5	1.6	66 / 149	2	= 1r	Coalició
1945	671,755	32.8	11.7	48 / 149	18	= 1r	Coalició
1947	836,231	41.2	8.4	57 / 150	9	= 1r	Govern
1950	813,224	39.6	1.6	59 / 151	2	= 1r	Oposició
1953 (I)	836,507	40.4	0.8	61 / 151	2	= 1r	Govern
1953 (II)	894,913	41.3	0.9	74 / 179	13	= 1r	Govern
1957	910,170	39.4	1.9	70 / 179	4	= 1r	Coalició
1960	1,023,794	42.1	2.7	76 / 179	6	= 1r	Coalició
1964	1,103,667	41.9	0.2	76 / 179	=	= 1r	Govern
1966	1,068,911	38.2	3.7	69 / 179	7	= 1r	Govern
1968	974,833	34.2	4.0	62 / 179	7	= 1r	Oposició
1971	1,074,777	37.3	3.1	70 / 179	8	= 1r	Govern
1973	783,145	25.6	11.4	46 / 179	24	= 1r	Oposició
1975	913,155	29.9	4.0	53 / 179	7	= 1r	Govern
1977	1,150,355	37.0	7.1	65 / 179	12	= 1r	Coalició
1979	1,213,456	38.3	1.3	68 / 179	3	= 1r	Govern
1981	1,026,726	32.9	5.4	59 / 179	9	= 1r	Govern
1984	1,062,561	31.6	1.3	56 / 179	3	= 1r	Oposició
1987	985,906	29.3	2.3	54 / 179	2	= 1r	Oposició
1988	992,682	29.8	0.5	55 / 179	1	= 1r	Oposició
1990	1,221,121	37.4	7.6	69 / 179	14	= 1r	Oposició
1994	1,150,048	34.6	2.8	62 / 179	7	= 1r	Coalició
1998	1,223,620	35.9	1.3	63 / 179	1	= 1r	Coalició
2001	1,003,023	29.1	6.8	52 / 179	11	2n	Oposició
2005	867,350	25.8	3.3	47 / 179	5	= 2n	Oposició
2007	881,037	25.5	0.3	45 / 179	2	= 2n	Oposició
2011	879,615	24.8	0.7	44 / 179	1	= 2n	Coalició
2015	925,288	26.3	1.5	47 / 179	3	1r	Oposició
2019	915,363	25.9	0.4	48 / 179	1	= 1r	Govern
2022	971,995	27.5	1.6	50 / 179	2	= 1r	Coalició

Eleccions municipals Any Seats No. ± 1925 1.840 / 11.289 1929 1.957 / 11.329 117 1933 2.218 / 11.424 261 1937 2.496 / 11.425 278 1943 2.713 / 10.569 217 1946 2.975 / 11.488 262 1950 2.960 / 11.499 15 1954 3.139 / 11.505 179 1958 3.023 / 11.529 116 1962 2.196 / 11.414 827 1966 2.638 / 10.005 442 Reforma municipal 1970 1.769 / 4.677 769 1974 1.532 / 4.735 237 1978 1.704 / 4.759 172 1981 1.601 / 4.769 103 1985 1.722 / 4.773 121 1989 1.753 / 4.737 31 1993 1.700 / 4.703 53 1997 1.648 / 4.685 52 2001 1.551 / 4.647 97 Reforma municipal 2005 900 / 2.522 651 2009 801 / 2.468 99 2013 773 / 2.444 28 2017 842 / 2.432 69 2021 756 / 2.436 86

Eleccions regionals Any Escons No. ± 1935 85 / 299 1943 92 / 299 7 1946 94 / 299 2 1950 89 / 299 5 1954 97 / 299 8 1958 96 / 303 1 1962 100 / 301 4 1966 99 / 303 1 Reforma municipal 1970 162 / 366 63 1974 135 / 370 27 1978 144 / 370 9 1981 140 / 370 4 1985 143 / 374 3 1989 146 / 374 3 1993 136 / 374 10 1997 136 / 374 = 2001 129 / 374 7 Reforma municipal 2005 77 / 205 52 2009 68 / 205 9 2013 67 / 205 1 2017 70 / 205 3 2021 64 / 205 6

Alcaldes Any Escons No. ± 2005 45 / 98 2009 49 / 98 4 2013 33 / 98 16 2017 47 / 98 14 2021 43 / 98 4

Parlament Europeu
Any	Vots	%	± pp	Escons	+/–	Pos.
1979	382,487	21.9	Nou	3 / 16	Nou	1r
1984	387,098	19.4	2.5	3 / 16	=	3r
1989	417,076	23.3	3.9	4 / 16	1	1r
1994	329,202	15.8	7.5	3 / 16	1	3r
1999	324,256	16.5	0.7	3 / 16	=	2n
2004	618,412	32.6	16.1	5 / 14	2	1r
2009	503,982	21.5	11.1	4 / 13	1	= 1r
2014	435,245	19.1	2.4	3 / 13	1	2n
2019	592,645	21.5	2.4	3 / 14	=	= 2n
2024	381,125	15.6	5.9	3 / 14	=	= 2n

• 1871– 1872: Louis Pio
• 1872– 1873: Carl Würtz
• 1874– 1875: Ernst Wilhelm Klein
• 1875– febrer 1877: Louis Pio
• 1877 febrer– July 1878: Chresten Hørdum
• 1878 febrer– July: A.C. Meyer
• 1878– 1879: Saxo W. Wiegell
• 1880– 1882: Chresten Hørdum
• 1882– 1910: Peter Christian Knudsen
• 1910– 1939: Thorvald Stauning
• 1939– 1955: Hans Hedtoft (Alsing Andersen com a líder de facto el 1941-1945)
• 1955– 1960: H. C. Hansen
• 1960– 1962: Viggo Kampmann
• 1962– 1972: Jens Otto Krag (Erling Dinesen líder de facto des d'octubre de 1972 a setembre de 1973)
• 1973– 1987: Anker Jørgensen
• 1987– 1992: Svend Auken
• 1992– 2002: Poul Nyrup Rasmussen
• 2002– 2005: Mogens Lykketoft
• 2005– : Helle Thorning-Schmidt

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Socialdemòcrates

• Web dels Socialdemòcrates