Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

IS-IS

Infotaula de llibreIS-IS
Tipusprotocol d'enrutament, protocol d'Internet i estàndard ISO Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorDigital Equipment Corporation
LlenguaAnglès
PublicacióInternacional, 1992
EditorIETF
Dades i xifres
GènereProtocol de comunicacions
Sèrie
Part deProtocols OSI i Pila TCP/IP Modifica el valor a Wikidata

IS-IS (acrònim d'Intermediate System to Intermediate System), en ciència de computació, és un protocol d'enrutament dissenyada per a moure dades de manera eficient en una xarxa d'ordinadors o dispositius similars. L'algorisme IS-IS calcula la millor ruta a través de la xarxa de commutació de paquets.[1][2][3][4]

Fig.1 Model de capes ISO

Descripció

  • El protocol IS-IS està definit a la norma ISO/IEC 10589:2002 de l'organització OSI (Open Systems Interconnection).
  • L'organització IETF va crear la reconanació RFC 1142 i després la va republicar com a [[rfc:7142|RFC 7142]].
  • Igualment que el protocol OSPF, IS_IS utilitza l'algorisme de Dijkstra per a trobar la distància més curta entre dos nodes. La diferència és que l'OSPF està en la capa 3 (xarxa) mentre que l'IS-IS actua en la capa 2 (enllaç de dades).

Referències

  1. «What is IS-IS (Intermediate System-to-Intermediate System protocol)? - Definition from WhatIs.com» (en anglès). SearchNetworking, 04-11-2017.
  2. Price-Evans, Iwan «What is Intermediate System - Intermediate System (IS-IS)?» (en anglès). https://www.metaswitch.com. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 4 novembre 2017].
  3. «Intermediate System-to-Intermediate System (IS-IS)» (en anglès). https://www.cisco.com.+[Consulta: 4 novembre 2017].
  4. «Intermediate System to Intermediate System (IS-IS) Routing Protocol - dummies» (en anglès). dummies, 04-11-2017.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9