Hipocorístic

L'hipocorístic és un nom afectiu que es forma per escurçament del prenom^[1] (i alguna vegada també el cognom). És una derivació que expressa la simpatia o l'afecte en forma de diminutiu o augmentatiu:^[2] (Maria > Mariona, Carme > Carmina), i altres vegades consisteix en una forma escurçada (Antoni > Toni, Meritxell > Txell) o en alguna altra modificació (Josep > Pep, Jep, Pepet i el castellanitzat Pitu, de Pepito). També pot passar que es combini l'escurçament amb el diminutiu (en un ordre o altre: Josefina > Fina > Fineta; Narcís > Narciset > Ciset).

La forma d'escurçament tradicional en català és la que es fa per afèresi, és a dir, suprimint una o més síl·labes o sons inicials del mot (Concepció o Assumpció > Ció, Isabel > Bel^[3]). També és tradicional (encara que poc freqüent) l'escurçament per síncope, és a dir, suprimint alguns sons del mig (Magdalena > Malena, Maria Isabel > Maribel).

En certs parlars (com ara els valencians) se sol afegir una o final quan el nom escurçat ha estat reduït a una sola síl·laba: Joaquim → Ximo; Jesús → Suso, Xuso; Vicent → Cento; Salvador → Voro en comptes de Vador; Benet → Neto; Miquel → Quelo; Anton → Tono; Rafel → Felo; Jacint → Cinto; Joan → Joano; Ferran → Rano.

Molts noms admeten una varietat d'hipocorístics, com ara Francesc: Cesc, Cesco, Xesc, Xec, Xisco, Cisco (Siscu); i Francesca: Cisca, Xeca, Xisca, Xesca. Alguns noms comuns poden rebre hipocorístics: petita: tita (especialment per a cridar l'aviram: "tites, tites"), o en llenguatge infantil: sabates: tates.

Modernament, per influència de l'espanyol, són corrents els hipocorístics obtinguts per apòcope, és a dir, suprimint alguns sons finals del nom. Va contra tota la tradició i norma del català: *Àlex o *Sandro (per «Xandre»), *Cata o *Cati (per «Lina»), *Ceci (per «Cília»), *Marga (per «Margarideta», «Guida», «Lida», etc.), *Natxo (per «Nasi» o «Nani»), *Magda (per «Lena»), *Montse (per «Rata» o «Rateta»), *Rafa (per «Fel» o «Felet»), *Rosita o Sita (per «Rosó»), *Sebas (per «Tià»), *Franci (per «Cesc», «Xesc», etc.), *Dolo (per «Dolors»)...^[4]

• Agata o Agueda: Guida
• Agustina: Tina
• Alexandre: Xandre
• Anita: Nita
• Antoni: Toni, Ton, Tonet, Toniet, Tonió, Tonel·lo (Bal.), Antoniet, Antonic, Antonió (augmentatius: Antoniot, Toniàs, Toniangues, Toniarro)
• Anna-Maria: Ia, Mia
• Bernat: Nat
• Bonaventura: Tura, Ventura
• Camila: Mila
• Carolina: Lina
• Catalina o Caterina: Lina
• Caterina: Nina
• Cecília: Cília
• Celestino: Tino
• Claudina: Dina
• Cristòfol: Tòfol, Tàfol
• Elionora: Nora
• Elisabet: Bet
• Enriqueta: Queta
• Eulàlia: Laia
• Florentina: Tina
• Francès: Ceset, Cesó, Ciset?
• Francesc: Cesc, Cesco, Xesc, Xisco, Cisco
• Francesca: Cesca, Cisca, Xisca, Xesca
• Francesa: Cesa
• Frederic: Fric
• Gabriel: Biel
• Gaietano: Tano
• Genoveva: Veva
• Gertrudis: Tuies
• Gregori: Gori
• Guillem: Gem, Gim
• Hermano: Mano
• Ignasi: Nasi, Nani
• Jeroni: Noni
• Joan: Jan
• Joana-Maria: Mia
• Jordi: Toti
• Josefina: Fina
• Josep: Pep, Bep, Bepe, Jep, Jepó, Pepet, Pepó, Pepot, Pepell, Pepic, Pepió, Zep, Zepó, Popó, Pepis, Pepos, Pepissó
• Josepa: Pepa, Bepa
• Lorda (*Lourdes): Luli
• Magdalena: Lena
• Manuel: Nel, Manelic
• Margalida, Margarida: Lida; Guida, Guideta, Guidó, Guidons; Margarideta, Margaridoia, Margaridota, Margaridó
• Margarita: Mita, Ita
• Mercè: Cè
• Meritxell: Txell
• Mireia: Ieia
• Misericòrdia: Coia, Cori
• Montserrat: Rat, Rata, Tat, Rateta
• Narcís: Ciset
• Nicolau: Colau
• Oriol: Uri
• Pere: Peric(o), Perot(e), Però(ne), Perilla, Perós
• Rafael: Fel, Felet
• Rosa: Rosó
• Sebastià: Tià, Tianet
• Teodora: Dora
• Vicent; Sento
• Victòria: Toia

• Puyuelo, Núria «De rats i tats». El Punt Avui, 02-05-2014.
• Badia, Jordi «La Rat, en Vador i els hipocorístics». Núvol, 03-12-2015.

• Sabater, Maria Pilar Perea «Els sufixos intensius en el Diccionari català-valencià-balear». Estudios de Lingüística del Español (ELiEs), 39, 2018, pàg. 213–239. ISSN: 1139-8736.