|
Hiperaldosteronisme
L'hiperaldosteronisme o aldosteronisme[1] és una afecció mèdica en la qual es produeix massa aldosterona. Els nivells elevats d'aldosterona poden provocar una disminució dels nivells de potassi a la sang (hipopotassèmia) i un augment de l'excreció d'ions hidrogen (alcalosi). L'aldosterona es produeix normalment a les glàndules suprarenals. L'hiperaldosteronisme primari és quan les glàndules suprarenals estan massa actives i produeixen quantitats excessives d'aldosterona. L'hiperaldosteronisme secundari és quan una altra anormalitat provoca l'excés de producció d'aldosterona. Signes i símptomesL'hiperaldosteronisme pot ser asimptomàtic, però aquests símptomes poden estar presents:[2]
CausesPrimàriaL'hiperaldosteronisme primari (hiperaldosteronisme hiporeninèmic) és causat més sovint per la hiperplàsia suprarenal idiopàtica (micronodular) bilateral (gairebé el 70% dels casos)[4] i l'adenoma suprarenal (síndrome de Conn) (al voltant del 30% dels casos).[4] Aquests causen hiperplàsia de les cèl·lules productores d'aldosterona de l'escorça suprarenal, provocant l'hiperaldosteronisme. S'han identificat dues formes familiars: el tipus I (frenable amb dexametasona), i el tipus II, que s'ha relacionat amb el gen 7p22.[5] SecundàriaL'hiperaldosteronisme secundari (també hiperreninisme o hiperaldosteronisme hiperreninèmic) es deu a la hiperactivitat del sistema renina-angiotensina-aldosterona (SRAA). Les causes de l'hiperaldosteronisme secundari són venes renals accessòries, displàsia fibromuscular, reninoma, acidosi tubular renal, síndrome del trencanous, tumors ectòpics, ascites massiva, insuficiència ventricular esquerre i cor pulmonar. Aquests actuen tant per la disminució del volum de líquid circulant com per la disminució del cabal cardíac, amb un augment resultant de l'alliberament de renina que condueix a l'hiperaldosteronisme secundari.[6] L'hiperaldosteronisme secundari també pot ser causat per l'acidosi tubular renal proximal.[7] L'hiperaldosteronisme secundari pot ser causada per una mutació genètica als ronyons que provoca falta de retenció de sodi i potassi. Aquests trastorns es poden referir a síndromes com la síndrome de Bartter i la síndrome de Gitelman.[8] El pseudohiperaldosteronisme imita l'hiperaldosteronisme sense augmentar els nivells d'aldosterona. Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
