Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hermes Trismegist

Infotaula personatgeHermes Trismegist

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspseudònim
ésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof i astròleg Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentThoth Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2414032 Project Gutenberg: 7241 Modifica el valor a Wikidata

Hermes Trismegist (Hermes Trismegistus, Ἑρμῆς i Ἑρμῆς Τρισμέγιστος, 'tres cops gran') va ser un filòsof neoplatònic grec, autor de moltes obres, algunes de les quals es conserven en grec o en traducció llatina. Comparava les religions grega i egípcia: el déu Hermes s'identificava amb l'egipci Thoth, i aquesta barreja es va accentuar durant l'expansió del cristianisme.

Història

Hermes Trismegist és esmentat primordialment en la literatura ocultista com un savi alquimista i va desenvolupar un sistema de creences metafísiques que avui és conegut com a hermètica. Per a alguns pensadors medievals, Hermes Trimegistus va ser un profeta pagà que va anunciar l'adveniment del cristianisme. Se li han atribuït estudis d'alquímia com la Taula de Maragda, que va ser traduïda del llatí a l'anglès per Isaac Newton, i de filosofia, com el Corpus Hermeticum. A causa de la manca de proves de la seva existència, el personatge històric s'ha anat construint fictíciament des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, sobretot a partir del ressorgiment de l'esoterisme.

La tradició islàmica

Antoine Faivre ha dit que Hermes Trismegist té un lloc en la tradició islàmica, encara que el nom d'Hermes no apareix en l'Alcorà. Hagiògrafs i cronistes dels primers segles de l'hègira islàmica van identificar Hermes Trismegist amb Idris, el Nabi de les sures 19, 57, 21, 85, i també l'identifiquen amb Henoc.[1]

Segons Antoine Faivre, es diu Hermes Trismegist perquè va ser triple: el primer, comparable a Thoth, era un "heroi civilitzador", un iniciador als misteris de la ciència divina i la saviesa que anima el món, que va gravar els principis d'aquesta ciència sagrada en jeroglífics. El segon Hermes, el de Babilònia, va ser l'iniciador de Pitàgores. El tercer Hermes va ser el primer mestre de l'alquímia. "Un profeta sense cara", escriu l'islamista Pierre Lory, "Hermes no té característiques concretes, o diferents de la majoria de les grans figures de la Bíblia i l'Alcorà."[2]

Obra

Se li atribueixen milers d'obres (Iàmblic en diu vint mil i Manetó més de 36.000). Es conserven alguns llibres de naturalesa filosòfica, astrològica i religiosa. Probablement, el gran nombre d'obres esmentades (encara que menys de vint mil) foren obra no del mateix Hermes sinó d'autors neoplatònics. Les obres principals són:

  • 1. Λόγος, τέλειος, probablement la més antiga
  • 2. Ὅροι Ἀσκληπιον πρὸς Ἄμμωνα βασιλέαç
  • 3. Ἑρμον τοῦ τρισμεγίστου Ποιμάνδρης,
  • 4. Ἰατρομαθηματικὰ ? περὶ κατακλίσεως νοσούντων προδνωστικὰ ἐκ τῶς μαθηματικῆς ἐπιστήμης πρὸς Ἄμμωνα Αἰγύπτιον
  • 5. De Revolutionibus Nativitatum
  • 6. Aphorismi sive Centum Sententiae Astrologicae, o Centiloquium,
  • 7. Liber Physico-Medicus Kiranidum Kiram, id est, regis Persarum vere aureus gemmeusque,
  • 8. Tractatus vere Aureus de Lapidis Philosophici Decreto
  • 9. Tabula Smaragdina
  • 10. Περὶ βοτανῶν χυλώσεως (fragment)
  • 11. Περὶ σεισμῶν (sobre terratrèmols)

Referències

  1. Bíblia, Gènesi 5:18-30
  2. Antoine Faivre:The Eternal Hermes: From Greek God to Alchemical Magus(1995). p.19-20.

Enllaços externs

  • La posada de Hermes Arxivat 2008-08-31 a Wayback Machine.: Història de la filosofia hermética, (castellà)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9