Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hazarasp

Plantilla:Infotaula geografia políticaHazarasp
Tipusciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 41° 18′ N, 61° 05′ E / 41.3°N,61.08°E / 41.3; 61.08
EstatUzbekistan
Regióregió de Coràsmia
DistricteHazorasp District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Geografia
Altitud100 m Modifica el valor a Wikidata
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data18 gener 2008
Identificador5310

Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat de Coràsmia a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià. Era una plaça forta que estava rodejada d'una rasa i només tenia una porta d'accés. Al segle X ja l'esmenten Istakhri, Mukaddasi i Yakut i després Abu l-Fida.

Mahmud de Gazni hi va derrotar els corasmis el juny de 1017 i va ocupar el país. Sandjar el sultà seljúcida va assetjar la ciutat (octubre/novembre de 1147) en la guerra contra el xa Atsiz. Muhàmmad de Coràsmia va derrotar l'exèrcit gúrida a la vora d'Hazarasp el 1204 i els derrotats es van haver de retirar.

Ocupada pels mongols el 1221 va perdre importància però va subsistir fins a l'actualitat. Sota els uzbeks fou una de les places fortes del país i residència d'un dels prínceps arabshàhides. Mc Gahan la descriu com a molt pintoresca amb unes muralles irregulars rodejades d'aigua. L'entrada principal seguia amb un carrer llarg i estret amb botigues a cada costat; la calçada era de pedres grans amb torres als costats. La ciutat estava totalment a l'interior de les muralles i era gairebé totes les cases pobres i de fang. Està a uns 15 km del riu i uns 60 de Khivà. Hi havia un palau sense res remarcable. Al segle xviii el càrrec d'Inak comportava ex offició el de governador d'Hazarasp.

En temps de la Unió Soviètica formava un kixlak i el cercle de Hazarasp al districte de Khorezm a l'RSS de l'Uzbekistan, amb estació de ferrocarril. Avui forma part de l'Uzbekistan.

Referències

Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II division II. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880. 

Bibliografia

Barthold, Turkestan down to the mongol invassion

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9