Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hatti (llengua)

Infotaula de llenguaHatti
Tipusllengua extinta, llengua sense desxifrar, llengua i llengua antiga Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deHatti Modifica el valor a Wikidata
EstatÀsia Menor Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua
llengua no classificada Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura cuneïforme Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xht Modifica el valor a Wikidata
Glottologhatt1246 Modifica el valor a Wikidata
IETFxht Modifica el valor a Wikidata

La llengua hatti és l'idioma extint que parlaven els hatti des del III mil·lenni aC. No es coneix cap document de parlants nadius sinó solament traduccions hitites[1] o referències indirectes d'altres cultures. Per això el corpus que es posseeix és escàs i no permet afiliar l'hatti a cap família lingüística amb seguretat, encara que alguns estudiosos creuen que era una llengua caucàsica nord-occidental. A partir d'inscripcions bilingües i de la toponímia s'ha reconstruït part de la gramàtica i el funcionament d'aquesta llengua, com per exemple alguns casos, la formació del plural o l'ús dels afixos. La major part del vocabulari conservat pertany a l'esfera mitològica i religiosa hatti, que es va incorporar a la cultura hitita.[2]

Referències

  1. Akurgal, Ekrem – The Hattian and Hittite Civilizations; Publications of the Republic of Turkey; Ministry of Culture; 2001; 300 pages; ISBN 975-17-2756-1
  2. García Trabazo, José Virgilio. Textos religiosos hititas. Madrid: Trotta, 2002, p. 25. ISBN 8481645222. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9