|
Hanokh ben Moshe
Hanokh ben Moshe o Hanoc ben Moisès (en hebreu רבנו חנוך ב"ר משה Hănōkh ben Moshe) (950-Còrdova, 1024), fou un important rabí de la Còrdova omeia. BibliografiaHanokh, juntament amb son pare, Moisès ben Hanokh, i uns altres tres importants rabins procedents de les acadèmies talmúdiques de Babilònia, viatjaven per la Mediterrània occidental i després de sortir d'un port del sud d'Itàlia, foren capturats i venuts a diverses comunitats jueves de la Mediterrània. Moshe ben Hanokh, provinent de Sura, l'any 956 o 958, fou venut a la comunitat de Còrdova, i amb l'ajut de Hasday ibn Xaprut, conseller del Califa, fou nomenat rabí, fundà una escola talmúdica que desplaçà les acadèmies talmúdiques de Babilònia, i es convertí en el jutge suprem de les comunitats jueves d'Espanya.[1][2][3][4] A la mort del rabí Moshe, la successió en la direcció de l'escola de Còrdova fou disputada per Hanokh i Josef ibn Abitur, un altre antic alumne. Finalment, amb el suport de Hasday ibn Xaprut, aconseguí la direcció de l'escola, i mantingué els nivells de qualitat assolits pel pare. Fou el cap espiritual de la comunitat jueva. Un dels seus deixebles més importants fou Samuel ibn Nagrella, qui arribaria a visir i conseller principal a l'emirat zírida de Granada.[5][6][7] De la seva obra sols es conserven uns pocs responsa, i les citacions d'algunes autoritats rabíniques.[6] Morí el darrer dia de la festa dels Tabernacles, per les ferides provocades durant una caiguda en la sinagoga, quan pujava a la tevah o púlpit, i aquesta cedí per tenir la fusta podrida.[6] Referències i notes
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||
