Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hanokh ben Moshe

Plantilla:Infotaula personaHanokh ben Moshe
Biografia
Naixement950 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1024 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, mort per caiguda des d'alçada Modifica el valor a Wikidata
Roix ieixivà
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórabí Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSamuel ibn Nagrella i Isaac ben Rovèn, el Barceloní Modifica el valor a Wikidata

Hanokh ben Moshe o Hanoc ben Moisès (en hebreu רבנו חנוך ב"ר משה Hănōkh ben Moshe) (950-Còrdova, 1024), fou un important rabí de la Còrdova omeia.

Bibliografia

Hanokh, juntament amb son pare, Moisès ben Hanokh, i uns altres tres importants rabins procedents de les acadèmies talmúdiques de Babilònia, viatjaven per la Mediterrània occidental i després de sortir d'un port del sud d'Itàlia, foren capturats i venuts a diverses comunitats jueves de la Mediterrània. Moshe ben Hanokh, provinent de Sura, l'any 956 o 958, fou venut a la comunitat de Còrdova, i amb l'ajut de Hasday ibn Xaprut, conseller del Califa, fou nomenat rabí, fundà una escola talmúdica que desplaçà les acadèmies talmúdiques de Babilònia, i es convertí en el jutge suprem de les comunitats jueves d'Espanya.[1][2][3][4]

A la mort del rabí Moshe, la successió en la direcció de l'escola de Còrdova fou disputada per Hanokh i Josef ibn Abitur, un altre antic alumne. Finalment, amb el suport de Hasday ibn Xaprut, aconseguí la direcció de l'escola, i mantingué els nivells de qualitat assolits pel pare. Fou el cap espiritual de la comunitat jueva. Un dels seus deixebles més importants fou Samuel ibn Nagrella, qui arribaria a visir i conseller principal a l'emirat zírida de Granada.[5][6][7]

De la seva obra sols es conserven uns pocs responsa, i les citacions d'algunes autoritats rabíniques.[6]

Morí el darrer dia de la festa dels Tabernacles, per les ferides provocades durant una caiguda en la sinagoga, quan pujava a la tevah o púlpit, i aquesta cedí per tenir la fusta podrida.[6]

Referències i notes

  1. Luzzatto 1852: pp. 9-10.
  2. LuchsMaxwell 1971: pp. 36-39.
  3. AyounVidal Séphiha 2002: p. 33.
  4. Abraham ibn Daud recull aquesta versió en el seu llibre Sefer ha-Qabbalah o Llibre de la tradició.(Glick 2007: p. 96).
  5. LuchsMaxwell 1971: p. 39.
  6. 6,0 6,1 6,2 GinzbergKaminka
  7. DozyLévi-Provençal 1861: p. 27.

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9