Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Han Yu

En aquest nom xinès, el cognom és Han.
Plantilla:Infotaula personaHan Yu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom pòstumModifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement768 Modifica el valor a Wikidata
Mengzhou (dinastia Tang) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 824 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Chang'an Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHeyang (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióConfucianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, cal·lígraf, polític, escriptor, filòsof, historiador Modifica el valor a Wikidata
PeríodeDinastia Tang Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsHan Zhouchou, Han Chang, Han Ru Modifica el valor a Wikidata
PareHan Zhongqing Modifica el valor a Wikidata
GermansHan Hui Modifica el valor a Wikidata


IMSLP: Category:Han,_Yu Modifica el valor a Wikidata

Han Yu (en xinès tradicional 韓愈, xinès simplificat 韩愈, pinyin Hán Yù)(768-824) va ser un erudit xinès de la dinastia Tang, considerat com una de les figures més importants de la seva època, tant des del punt de vista polític com intel·lectual.[1] Va ser un assagista i poeta molt influent, historiador i home polític. Aferrissadament antibudista, és considerat com un dels primers precursors del neoconfucianisme.[1]

Activitats

Va posar en marxa el Moviment per la llengua (古文 运动) amb el qual pretenia desfer-se de la prosa florida que havia prevalgut des dels Han fins als Tang per tornar a un estil més directe, més despullat. Tot i ser poeta, és més conegut pels seus assajos, sovint plens d'humor tot i el seu aspecte moral.

A nivell filosòfic va rebutjar el que considerava com influències alienes d'un budisme "estranger" i es va lamentar de la contaminació del confucianisme per aquestes mateixes influències. Considerava que aquest ensenyament, així com el taoisme, eren nocius per a la moralitat pública i que només l'ètica confuciana garantia l'estabilitat política i social.[2]

Defensava la idea que el "veritable ensenyament" havia passat dels mítics Yao i Shun a Yu; de Yu als reis Wen i Wu i al Duc de Zhou; d'ells a Confuci i de Confuci a Menci. A partir de Menci, però, cap pensador no hauria comprès totalment aquest ensenyament. Xunzi i Yang Xiong haurien seleccionat només una part de l'ensenyament confucià, però no la part més essencial. Paradoxalment, aquesta idea de Han Yu és molt semblant al concepte budista de la transmissió esotèrica de l'ensenyament de Siddharta Gautama segons les escoles Mahayana i Chan.[1]

En un assaig titulat El Tao original intenta introduir els conceptes fonamentals del taoisme a l'ètica confuciana; també hi demana posar fi a les accions de taoistes i budistes tot expulsant-los dels seus temples i cremant els seus llibres, desig que es faria realitat l'any 845 durant la gran onada de persecucions que van posar fi a l'edat d'or del budisme a la Xina.

Com que el budisme gaudia dels favors de la cort, finalment va ser exiliat per haver criticat en termes extremadament violents l'adoració de les relíquies del Buda. En canvi, a l'època dels Song va ser rehabilitat i considerat com el "sant patró" de la renaixença del confucianisme.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Séan Golden, Introducció al pensament xinès, Apunts, UAB
  2. Kamenarovic, Ivan P.. La Chine classique. París: Belles lettres, 1999. ISBN 2-251-41011-2. 


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9