Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Han Dang

En aquest nom xinès, el cognom és Han.
Plantilla:Infotaula personaHan Dang
Biografia
Naixementsegle II Modifica el valor a Wikidata
Qian'an (RP Xina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort227 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsHan Zong Modifica el valor a Wikidata

Han Dang (mort el 227)[1] va ser un general militar de Wu Oriental durant el període de la tardana Dinastia Han Oriental i l'era dels Tres Regnes de la història xinesa.

Biografia

Va néixer en la comandància de Liaoxi. Es va convertir en afavorit de Sun Jian per les seves habilitats de combat i va servir lleialment a la família Sun durant tota la seva vida, durant tres generacions. Manava sobre una ala de la Marina de Wu a vegades. A la batalla dels Penya-segats Rojos, va rescatar a Huang Gai, que havia estat abastat per una fletxa enemiga, i estava surant al riu. Va ajudar a controlar Shan Yue, l'"incivilitzat" poble del sud-est de la Xina, enemics del Regne de Wu, a la regió de Poyang. També va servir en les campanyes contra Guan Yu, i en la batalla de Yiling. Va morir poc després.

El seu fill, Han Zong (韩综), era un comandant de la guarnició de Wuchang sota les ordres de Sun Quan. Però ell, va desertar a Wei, després de creure que anava a ser castigat per la seva immoralitat i mala conducta. Es va emportar totes les possessions de la família, inclòs el taüt del seu pare. Finalment, va ser mort en batalla per Mi Fang el desembre del 252. Zhuge Ke que havia tallat el cap de Han Zong, ho va presentar al temple de Sun Quan, que havia mort fa vuit mesos, puix Sun Quan havia odiat profundament a Han Zong pel seu mal comportament.

Vegeu també

Referències

  1. de Crespigny, Rafe. A biographical dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23–220 AD). Brill, 2007, p. 295. ISBN 978-90-04-15605-0. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9