Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Habiru

Infotaula grup humàHabiru
Tipusclasse social i categoria social Modifica el valor a Wikidata
Períodesegle XX aC Modifica el valor a Wikidata - segle XIV aC Modifica el valor a Wikidata
Inicisegle XX aC Modifica el valor a Wikidata
Fisegle XIV aC Modifica el valor a Wikidata

Habiru o també Hapiru i Apiru és un poble que apareix esmentat a les inscripcions de l'antic Egipte, i en diverses fonts antigues, tant hitites i accàdies com sumèries i mesopotàmiques.

Els habiru, que en els textos hitites són habitualment mercenaris contractats durant les guerres, es descriuen com un poble apàtrida, sense cap vinculació amb la societat, només com a soldats de fortuna. Les referències diuen que era un grup molt mòbil, refugiats d'altres estats, que per algun motiu desconegut es van anar instal·lant en diferents països. La paraula va arribar a ser un insult dirigit a persones sense estatus i sense pàtria. Els egipcis, sobretot en època de Ramsès II, els utilitzaven com a mà d'obra, i s'ha cregut que entre ells hi hauria els hebreus dels que parla l'Èxode. Avui dia, la identificació d'aquests habiru amb els hebreus generalment es descarta per part dels historiadors, ja que els hebreus bíblics són un poble homogeni, no un grup d'homes sense casta.[1]

En temps d'Amenofis III i del seu fill Akhenaton el país d'Amurru era una regió salvatge dominada per un grup de tribus nòmades governades per Abdi-Asirta. Aquest home es va proposar conquerir la regió i va reunir al seu entorn una sèrie d'aventurers seminòmades, els anomenats habiru, als que va prometre llibertat de saqueig. Va sortir de les muntanyes i va començar la conquesta, primer atacant als grups de comerciants que passaven pel seu territori, i després envaint les ciutats. En poc temps es va apoderar d'una extensa zona fins que els egipcis van enviar una expedició contra ell, el van capturar i segurament el van matar. Però el seu fill, Aziru, va seguir comandant els habiru i conquerint nous territoris, fins que Subiluliuma I va sotmetre el regne d'Amurru i als habiru.[2]

Referències

  1. Bernabé, Alberto (ed.). Historia y leyes de los hititas: textos del Imperio Antiguo. Tres Cantos: Akal, 2000, p. 131-132. ISBN 8446011239. 
  2. Bryce, Trevor. Hititas: historia de los guerreros de Anatolia. Córdoba: Almuzara, 2021, p. 201-202. ISBN 9788418578854. 

Bibliografia

  • Forrest Reinhold, Hurrian Hebrews; Ea as Yahweh; The Origins Of The Hebrews & "The Lord Iowa, 2000.
  • Israel Finkelstein i Neil Asher Silberman, The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of its Sacred Texts. 2003
  • Moshe Greenberg, The Hab/piru, American Oriental Society, New Haven, 1955.
  • Oxford History of the Biblical World, pàgina 72. ISBN 0-19-513937-2
  • Mirjo Salvini, The Habiru prism of King Tunip-Te??up of Tikunani. Istituti Editoriali e Poligrafici Internazionali, Roma (1996). ISBN 88-8147-093-4
  • Robert D. Biggs, (Review of the above). Journal of Near Eastern Studies 58 (4), Octubre del 1999, p294.
  • Mendenhall, George E. The Tenth Generation: The Origins of the Biblical Tradition, The Johns Hopkins University Press, 1973.
  • Mendenhall, George E. Ancient Israel's Faith and History: An Introduction to the Bible in Context, Westminster John Knox Press, 2001.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9