Habib Bourguiba

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Habib Bourguiba

Biografia
Naixement	d. 3 agost 1903 Monastir (Tunísia)
Mort	6 abril 2000 (96 anys) Monastir (Tunísia)
Sepultura	Bourguiba Mausoleum (en)
1r President de la República Tunisiana
25 juliol 1957 – 7 novembre 1987 ← Muhammad VIII al-Amin – Zine El Abidine Ben Ali →
Minister of Foreign Affairs (en)
15 abril 1956 – 29 juliol 1957 – Sadok Mokaddem (en)  →
Ministre de Defensa
14 abril 1956 – 29 juliol 1957
2n Primer ministre de Tunísia
11 abril 1956 – 25 juliol 1957 ← Tahar Ben Ammar (en) – Supressió del càrrec →
President de la Cambra de Diputats de Tunísia
9 abril 1956 – 15 abril 1956 – Jallouli Fares (en)  →
Dades personals
Religió	Islam
Formació	Universitat de París lycée Carnot de Tunis Col·legi Sadiki
Activitat
Ocupació	polític, advocat
Partit	Neo-Destour
Família
Cònjuge	Wassila Ben Ammar Moufida Bourguiba
Fills	Habib Bourguiba, Jr.  () Moufida Bourguiba
Premis
(16 novembre 1983, 1983)  Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica Conferit per Joan Carles I d'Espanya (24 maig 1968)  collar de l'Orde del Mèrit Civil Conferit per Francisco Franco Bahamonde (12 juny 1963)  Gran creu amb collar de l'orde de la Rosa Blanca (25 maig 1962)  Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana (1957)  Gran Creu de l'Orde d'Ouissam Alaouite  doctor honoris causa per la Universitat de Sofia  Reial Orde Noruec de Sant Olaf  orde de la República  Reial orde dels Serafins  Orde de l'Elefant  doctor honoris causa per la Universitat Libanesa  orde de la Independència
Signatura
Lloc web	bourguiba.com

Habib Burguiba (Monastir, 3 d'agost de 1903 - 6 d'abril de 2000) fou President de Tunísia entre el 1957 i 1987.

Advocat, va prestar els seus serveis de jove col·laborant amb els francesos però aviat es va decantar pel nacionalisme independentista. Les seves activitats polítiques el van dur a la presó en diverses ocasions i va acabar per refugiar-se al Caire el 1946 i després als Estats Units. Les seves activitats no van cessar i el 1954 va ser nomenat per a negociar la independència amb França. El 1956, va ser nomenat Primer Ministre i el 1957 va establir la república tunisiana, sent el seu primer President després de destronar al bei Muhammad VIII al-Amin. El seu govern va ser pròxim als Estats Units i Israel, tractant d'occidentalizar el país sense perdre els seus orígens musulmans i islàmics. El 1975 el Parlament el va triar com a President vitalici. La seva avançada edat i els problemes de salut van permetre finalment que el seu Primer Ministre, Zine El Abidine Ben Ali donés un cop d'estat amb el ple suport de l'exèrcit i enderrocà Burguiba, qui fou reclòs en arrest domiciliari fins a la seva defunció.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Habib Bourguiba

• Habib Bourguiba - Lloc web oficial